Una de les coses patètiques de la sanitat a casa nostra és dóna quan arriba l'estiu. Entre els que vénen que són més que els que marxen i alguns dels professionals tenen la costum de fer vacances hi ha situacions que són una mica problemàtiques. Aquí al CAP 1 del Vendrell aquestes setmanes s'ha donat més d'un cas que han estat dues setmanes per donar hora al metge de capçalera. Reconec que no era urgent, però per un refredat al cap de dues setmanes o estàs bo o ja estàs a mig camí de l'altre barri. A veure si fa alguna cosa seriosa i hi posen més diners i més professionals qualificats. A veure si d'una vegada per totes assumim el turisme en totes les seves conseqüències i no només que vingui la gent. Hem de tenir previst que algunes de les persones que vénen també es posen malaltes i llavors és quan falla el sistema.
3 comentaris:
O bé, a les 8 del matí et plantes a la porta del CAP, agafes torn (hi ha gent que està des de les 7 del matí) i demanes hora... Jo avui he sortit a les 16:20 hores, amb citació a les 13:50 hores. Amb aquest pèssim sistema de donar citació pel metge de capçalera, s'aconsegueixen vàries coses:
1) metges que acaven la seva jornada laboral a les 5 o 6 de la tarda sense haver menjat. Es cremeran... Aniran a la sanitat privada... Temps al temps.
2) Gent supermegahiperultracremadissima per estar 3 hores esperant a una sala d'espera que sembla un mercat municipal. Jo avui he portat un llibre i he pogut llegir 150 pàgines...
i, 3)davant l'espera, la gent va a l'hospital per coses no urgent, com acné a la cara d'una adolescent... I això ha passat a casa nostra.
A vegades faig suggeriments de millora, a les bústies, però de moment no han aplicat res per millorar el servei. Ai no, han canviat el sistema informàtic sense formació útil per al personal treballador... Més follón...
I no parlem del sistema d'ambulàncies que hi ha per recollir a malalts amb movilitat reduïda...
Aquest tema, Miquel, pot ser molt extens!
En Calafell sin duda hace falta un CAP más grande, una ciudad sanitaria diría yo. O la mitad de los 25.000 habituales estamos enfermos, o todos los 5 millones de visitantes vienen o enfermos ya de casa, o se ponen malos aquí, o aprovechan para pasar el día al fresco del aire acondicionado.
Me llama la atención la facilidad con la que vamos al Médico, el uso de las recetas subvencionadas de medicamentos. Demasiadas cosas.
Aquí al Vendrell (i per extensió al Baix Penedès) crec que el que es el sistema d'Atenció Primària, gestionat per la Xarxa Santa Tecla, ha de fer un canvi.
El que dius de les dues setmanes d'espera, a mi em va passar al desembre, i vaig tenir que anar al final per sanitat privada.
Que es el que passa, doncs?
1) problemes d'organització: l'ABS del Vendrell, com els de altres zones turístiques, tenen concertat amb CatSalut el que es denomina "Reforç d'estiu" i que es un o mes metges que han d'incorporar per assumir l'increment de població. En el cas del municipi del Vendrell, que de 40.000 persones poden passar a 150.000 en estiu, està bé que s'incrementi, però es clarament insuficient.
2) la oferta d'agenda del sistema d'informació, es a dir, el temps mig de visites que es considera a la hora de citar, que no es correspon tampoc amb la realitat assistencial, probablement s'oferta menys temps que el requerit realment per dur a terme l'acte mèdic.
3) la proposta que fan des del CAP per anar a les 8 del matí per visites dins del mateix dia, el que fa que es "forçi" l'agenda i que la resta de visites vagin enrraderides.
4) els horaris d'atenció, molt poc pensats, per exemple en pediatria, doncs normalment hi han mes nens per ser atesos fora d'horari escolar que no en altres moments, i coincideix que els pediatres estan presents en la seva majoria en horari escolar, el que fa que, al no existir estructures d'atenció continuada, acabem a urgències.
A tot això podem trobar altres aspectes,des del punt de vista del metge, com la pressió assistencial brutal, la imposibilitat de prestar un servei mèdic de mes qualitat per falta de temps, la falta de metges (explicable perque a Catalunya cobren molt menys que a Aragó o València, per possar dos exemples, i ja sabem que "la carne es dèbil")
Es complicat per tot el que he exposat arrivar a una solució satisfactòria, ara bé, només possant enfasi en aspectes organitzatius, crec que hi hauria un grau de millora perceptible pel ciutadà.
Publica un comentari a l'entrada