Calafell va celebrar ahir dissabte el mercat fora estocs. Per arrodonir-ho tot va muntar una cantada d'havaneres a la sorra amb sardinada inclosa. La idea és molt bona. La gent s'hi va apuntar encara que feia una mica de rasca. El que no trobo bé és que un cop més facin pagar uns diners per un vas de rom. Ni ho vaig preguntar, però vaig veure que tothom anava amb el tiket a la mà. No és just. Val més que haguessin fet pagar un euro més les sardines i el ron inclòs que no tornar amb la tonteria de fer dues cues per anar a buscar el ron. Quan es fa una cosa es fa, però per una misèria no cal fer el ridícol. A la mitja part vam marxar perquè el grup, un de Valls, no matava. Encara que va tocar peces molt conegudes de l'havanera els seus coristes a vegades no començaven al mateix temps i els solistes no eren res de l'altre món. En canvi el guitarra si que era molt bo. Ja ho sabeu a Calafell un euro per vas de ron sigui la festa que sigui.
1 comentari:
Va Miquel, no em siguis "rata", que et diran catalanet (si algú no et diu polaco).
A la propera que baixis m'avises i et convido jo.
Ara sense conya: tens raó. Però a Calafell les coses es fan així. Només hi ha pica-pica i trago de franc, per les campanyes electorals. N'hi ha que regalen, fins i tot samarretes i gorres de bany.
De totes maneres, tot fent d'advocat del diable, t'he de dir que el primer any de la sardinada, les donaven de franc i mica més, hi ha morts i ferits. Va ser un caos i un escàndol. Els mariners que coïen les serdines, van acabar fotent-les pel cap dels desaprensius i afamats visitants.
Ja saps quan "el vulgo ataca", pot ser perillós. Recorda la Revolució francesa: "Allons enfants de la patrie que la sardine est arrivée"
Una abraçada de franc i fins ara.
J.Mèlich
Publica un comentari a l'entrada