Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 18 de març del 2008

Les meves mones predilectes

Jo de les mones que es fan i es desfan al Vendrell per Setmana Santa. Jo aconsello si les voleu menjar ràpid les que vénen a la Montserratina i si voleu que aguantin una mica més, a cal Badejo del carrer del Peix que són més bones si fa uns dies que tomben per casa. Ja ho sabeu. Si en provo de noves ja us aniré informant sobre aquest tema de Setmana Santa.

8 comentaris:

garmir ha dit...

A casa el pastis de la Mona el fa la meva mare, ens agrada molt.

Xavier ha dit...

punt positiu per les mones de cal Badejo... i quan s'assequen una mica les suques al got de llet i llestos!

Alfredo Valdivielso ha dit...

A mi m'agraden i força els rotllos de mona de Cal Miret, al carrer Santa Anna.

Les heu tastat????

Salut!

Anònim ha dit...

A mi particularment no m'hauria d'agradar cap, pel tema quilitos, però "d'alguna cosa hem de morir" no??
M'agrada la mona de mantequilla amb xocolata ... i les més bones com sempre les de la Dolseria Soler

Anònim ha dit...

A mi particularment no m'hauria d'agradar cap, pel tema quilitos, però "d'alguna cosa hem de morir" no??
M'agrada la mona de mantequilla amb xocolata ... i les més bones com sempre les de la Dolseria Soler

Què t'anava a dir ha dit...

La veritat que totes les que dieu són bones. Però s'ha d'escollir i enguany toca Montserratina. L'any que ve tocarà una altra cosa de ben segur. No passa res. Les del Soler, ja es rollo pastisseria i ja són un altre tema.

Marisica ha dit...

Jo m'ho passo pipa fent invents a l'hora de fer la mona pels meus fills. Aquest any? Bescuit de paquet (avainillat) amb melmelada de roses al mig, cobertura de xocolata suïssa del Lidl, afegint-hi gingebre i canyella, conillet Lindt de l'Schlecker, ous kinder per fer-ho més divertit, i com que és per les criatures, "núvols" que queden amagats sota el bany de xocolata per donar-li factor sorpresa, i Lacasitos de colors a dojo per donar-li "colorido"... ah! I el que no pot faltar són les plomes... les plomes, definitivament, són el més important.

marta mercader ha dit...

a mi m'agraden les del meu avi. 94 anys i encara fa rotllos de mona ...són insuperables!!!