Al meu poble Albinyana no fa gaires anys la gent sortia al carrer a prendre la fresca. Jo crec que aquest esport l'hem deixat una mica. SI no anem a un bar o terrassa a prendre alguna cosa se'ns fa difícil sortir a la via pública amb una cadira i posats allí sobre la vorera veiem com la fresca ens ajuda treure'ns la calor de sobre al temps que parlem de moltes coses. A les grans ciutats no es fa gaire, però espero que aquest esport de molts pobles es continuï endavant i no es perdi encara que passin els anys i cada dia hem de compartir la via pública amb més cotxes.
3 comentaris:
Miquel,
A Bellvei, encara hi ha alguns portals i carrers famosos on prendre la fresca. De petita, jo sempre deia, "Mama, vaig a fer la fresca amb la iaia", i clar, tota la família es moria de riure (és que això de prendre no em deuria sonar bé...)
La fresca.
Un tema per a mil pàgines.
Miquel, jo estic segur que més de la meitat del què sé ho vaig aprendre prenet la fresca, al meu poble.
Quan dic del què sé, em refereixo a memòria pòpular, dites, rondalles, contes i refranys.
Casa meva era un lloc ideal per a practicar aquest esport. Al capdamunt d'una costa de llambordes, sata l'"enrdadera" de campanes vermelles, en mig de les plantes de fulles, geranis i clavellines, la família i els veïns la fèiem petar fins ben tard.
Ara la gent, una gran majoria, pren la fresca d'un Mitchubishi(no crec que s'scrigui així) davant de la talevisió... Un dia, això també serà història.
Una fresca abraçada
J. Mèlich
has tingut el plaer de ser cap alguna vegada??
Publica un comentari a l'entrada