dimecres, 29 d’abril del 2009

Quan no t'agrada parlar de futbol.

La gent gaudeix, vibra, s'emociona i mil sensacions més amb un Barça en un partit important. També podria ser un altre equip. A mesura que em faig gran cada dia tinc menys interès en el futbol. Tampoc m'agraden les motos ni els cotxes. Potser sóc raro. Sempre puc parlar de com quedarà la plaça Nova del Vendrell o del darrer concert dels Laxen. Però això del futbol em costa molt. Ho sento. Això del futbol reconec que serveix per perdre adrenalina i sortir com a nou, però jo per això tinc la música que em fa la mateixa teràpia i no depen mai d'un resultat i menys d'un entrenador.

3 comentaris:

Jordi Voltà ha dit...

Qualsevol afició i/o distracció és bona sempre que "el llegir no et faci perdre l'escriure".

Sonia Mirambell ha dit...

Anava a dir quelcom, però llegint el comentari d'en Jordi...directament amb subscric al d'ell !!!

elbosquefantasma ha dit...

nooooooooooo,,,,,,,,, cuidado,,,,, a este convecino no le agrada el futbooooooolllllll........ ......... Tendrás que asistir a unos cursillos o algo,,,, o tratamiento,,,,,,,,, no te queda más remedio,,,,, y escuchas música y lees,,,,, es que los hay reincidentes