Feia anys que no anava a veure Sant Jordi a Barcelona. Avui he tingut l'ocasió d'anar-hi per la tarda. Hi ha molta molta gent. A vegades podia resultar una mica agobiant, però ja sabíem el que era. Hem vist gent coneguda com la Judith Mascó, Aisha Miró, Antonio Gala, Boris Izaguirre i alguns altres. Ha estat molt bé en un sol esplèndid que ha acompanyat tota la tarda. Un gran ambient. Festes com aquesta són les que fan grans una ciutat i li donen vila. Si fos festiu això no passaria, la veritat. Esperant el proper Sant Jordi. Al final m'he comprat el d'Eloi Vila, l'Any del senyor i el Lluís Anton Baulenes que porta per nom el Nas de Mussolini. Ja us explicaré que tal.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
explica , explica, que me han hablado bien del "Nas de mussolini"
La meva germana i jo ens vam deixar caure per la Rambla de Tarragona. Tenint en compte la quantitat de gent que hi havia mirant llibres i els castellers... molt agobiant. Però encara van caure 4 llibres prometedors.
Publica un comentari a l'entrada