Els bons nens sempre van al cel

Un dels adjectius que mai m’ha acabat de fer el pes que m’etiquetessin és com a bon nen. Quan una persona és guapota, alta, morena o rossa amb ulls blaus i està fent un master a una universitat privada de Madrid sempre anteposen totes aquests trets abans que surti el famós i ja pesadet “És un bon nen”. A vegades estem davant d’un clar avís que potser ens està dient que estem davant d’un tonto. En una lectura simpatica.
Ser aquesta mena de producte social, políticament correcte, incolor, inodor, inofensiu, i gairebé transparent et dona molts punts perquè acabis tenint complex de fotocopiadora vital estiguis on estiguis i facis el que facis. Una vida anodina avorrida que quan et molestin, els acabis dient amb educació i sense trencar les formes que això no està bé i que algun dia tindran el seu merescut. Quan et truquen a casa per casualitat a l’hora de la migdiada i estàs obert a què t’ofereixin 1.000 coses. Canviar de companyia d’internet o un lot de pernils ibèrics curats al Delta de l’Ebre o altres 998 propostes a gust del consumidor. Al final, això provoca que el que fas és que quan veus un número desconegut ja no despenges o simplement ja has desconnectat el telèfon.
La bona persona que està esperant que i donin hora per l’especialista mèdic. Primer truca. Després hi va i hi torna. Escriu un full de reclamacions. Pregunta. Es preocupa. Al final envies una carta al Diari que fa sis mesos que estàs esperant que et visiti l’otorrilanringòleg per un mal de coll que ja fa dies que deixat enrera tota la simptomatologia, però per si de cas. Quan els polítics veuen aquella carta mouen fils perquè et donin hora pel dia següent si és necessari. Llavors sona el telèfon amb numero desconegut i realment si que ha valgut la pena tenir-lo activat.
Un bon nen és aquell que espera que el conductor del cotxe del davant amb les finestres baixades segueixi parlant amb un amic al mig del carrer. Tu estàs darrera quietet, dissimulant i mirant a un altre cantó esperant que reemprengui la marxa i puguis fer la teva. Aquest conductor formal que segueix les normes al cap de quatre experiències similars tocarà el clàxon perquè ja n’està fart de ser una persona exemplar. A la cinquena potser fins i tot sortirà del vehicle a donar quatre crits. Però per fer això has d’estudiar molt bé la situació del moment. No caiguis en un territori aliè on realment hi surtis perdent.
Els bons nens tomben i tomben fins trobar un lloc ideal on aparcar perquè no molesti ningú i respecti totes les normes vigents i les mig caduques. Llavors quan van cap al centre a veu veurà una corrua de cotxes mal estacionats que no tenen cap paperet sospitós en el seu parabrises. Ell recordarà el dia que es va descuidar de ser un bon nen i el van multar per estacionar en lloc prohibit. Un altre dia hi tornarà. Descobrirà que hi ha moments a la vida que pots deixar de seguir les de pautes de conducta establertes, llavors tampoc et posen cap sanció. Però has de tenir estudiat el lloc i les circumstàncies. No sempre pots sortir dels paràmetres de l’etiqueta assignada “Bon nen = bon conductor”
El protagonista d’avui el trobarem dins d’alguna d’aquestes múltiples entitats del Vendrell esperant tenir-hi un paper destacat. Ell anirà a totes les reunions. Pagarà religiosament la quota de soci i assistirà a totes les propostes que s’hi celebrin. Però veurà que amb aquesta actitud el seu ascens estarà limitat. Amb aquesta bona fe pots arribar Roma, però segons a quins papers prou simbòlics del crisol d’entitats vendrellenques li costarà molt accedir. Haurà d’esperar que aquests sants barons amb el temps renuncien als seus alts càrrecs quasi vitalicis. Potser acabarà agafant de préstec un llibre de la biblioteca o a caminar fins a Sant Salvador pel carril bici. Allí tindrà una fita i sabrà que amb el seu esforç arribarà a un lloc encara que sigui físic i no espiritual com ell pretenia en un primer moment. També s’haurà pogut llegir mentrestant una novel·la interessant
Els bons nens no fan “botellon”, però són més pobres que la resta d’humans perquè això té un preu. Són dels que sempre paguen el bitllet del tren encara només vegin un cop al mes el seu revisor. Els altres els resulta més econòmic aprofitar les estadístiques de les sancions en un trajecte regular. Els bons nens esperen que alguna oficina de col·locació els truquin per a una feina bona. No volen utilitzar els contactes ni les amistats. Allí estan esperant que caigui una cosa bona. Mals temps quan el que domina és l’anticicló de l’atur. En especial a casa nostra. Els bons nens confien de tothom, dels diaris, de la fulla parroquial, dels descomptes dels grans establiments, de les ofertes dels congelats. Els altres ho miren amb escepticisme. Crec que avui en dia i sempre ser bon nen és un mal negoci i potser estiguis francament en rescessió en la nostra societat competitiva a punt de caure en els llocs més ignorats de la llista. La veritat és que s’ho faci mirar qui li hagin dit diversos cops. Sempre li queda la possibilitat d’anar al cel el dia de demà. Un cosa que tampoc no té, a priori, desperdici. El que és segur que el dia del seu traspàs tothom és un bon nen. Un costum força generalitzat en la nostra societat.

Publicat al diari del Baix Penedès el dia 24 d'abril del 2009