El programa de ràdio que elaborem setmana a setmana amb la Marta Mercader, el Roger Caballero, l’Alfredo Valdivielso i un servidor a Ràdio El Vendrell sota el nom de Pas de vianants es va atrevir a convidar el passat 1 d’abril al Gerard Jané. Una persona prou coneguda al Vendrell i comarca vinculat al món del vi, de la música i del paisatge entre altres coses. Després de gairebé 50 minuts de tertúlia amena molt ben acompanyada per una ampolla de vi rosat de la seva elaboració, tothom va poder treure les seves conclusions. El Gerard com moltes altres persones s’estan donant compte que hem de promocionar la comarca d’una manera integral en el mateix impuls que li donem una lectura diferent. Tot allò de sòl i platja ja forma part de la història. Hem de treballar tot el conjunt de la comarca amb totes les seves potencialitats. Les persones que ens visiten han de veure el nostre vessant marítim, però també han de conèixer el món de les barraques de pedra seca, dels marges i dels cellers que s’escampen arreu de la seva geografia.
El motor per fer possible tot això hauria de ser el Consell Comarcal del Baix Penedès. Els seus pocs recursos econòmics, la relació de forces polítiques que el governa i les formes que alguns municipis tenen d’actuar. Molt més properes a les formes tribals. Aquest és un terme que sembla que estigui molt reculat en el temps, però tots coneixereu el seu sinònim actual que és per pura simpatia política. Però a part d’això, la veritat que a tots plegats la comarca els queda massa lluny. Amb prou feines es preocupen per la feina de casa com per arreglar la del veí. Encara no hem sabut superar una mentalitat ja obsoleta i que ens perjudica a tots, però diuen que tot això és el que costa més de superar.
S’ha de reiventar el turisme baixpenedesenc. Una persona que vagi a gaudir d’un concert a l’Auditori Pau Casals, al matí pot fer una ruta per l’interior de la comarca per agafar energies per fer un pica pica en alguns masia interior. Aquest és el turisme que necessitem. Això d’omplir de gent la part marítima de comarca ja s’ha demostrat que en aquests moments ja no és rendible i deixe’m més de mitja comarca amb el cul a l’aire. Enguany, molts dels que els altres anys anaven a l’estranger es quedaran amb nosaltres perquè l’economia i almenys, el pensament general, ho aconsella.
La política turística és una branca més del planejament d’una localitat. No podem col·locar al costat d’un paisatge agrícola en ple funcionament un polígon industrial amb quatre carrers, tres naus i dues en funcionament. El fet que cada municipi tingui el seu polígon industrial és una altra de les greus mentides que ens han explicat en aquestes darreries del segle XX. A més hem hagut de patir les seves conseqüències nefastes. Hem de tenir indústria, però potser que la tinguem concentrada en dos o tres municipis del Baix Penedès, encara que aquests espais estiguin a cavall d’un parell o tres de municipis.
Però qui ho ha de fer tot això? El Consell Comarcal. Aquesta entitat ha de fer un canvi radical per saber fer aquest canvi de rumb a la comarca. D’ell podrem aconseguir petits detalls com petites subvencions, suport moral i poca cosa més.
La societat civil i en especial els empresaris són els que s’ho han de creure per tirar-ho endavant. Darrera d’ells ja vindran els polítics a ajudar el que faci falta quan vegin que aquest gir de 180 graus els resulta rendible. Tot seguit ja vindran la resta d’administracions i la gent anònima que veuran com el seu fill treballa més dies a la setmana a aquell celler perquè vénen més grups de turistes a fer un curs de cata de vins. Tothom hi pot sortir més afavorit. Però primer ens ho hem de creure. No hem d’agafar el model de Salou perquè ja fa anys que ens ha passat al davant, però ningú ens ha dit que hem de ser com ells. Ens hem de trobar a nosaltres mateixos i potenciar-nos tal com són i el poc que encara ens queda, buscant allò que pot atraure a la gent. No als turistes de xancleta que va a la platja amb la nevera i l’ombrel·la a passar el matí de diumenge. Aquests ja ens vindran.
Va ser molt interessant parlar amb el Gerard Jané perquè tot això ho té molt clar. Si algú vol repetir aquelles paraules ho pot escoltar a la web de ràdio i televisió El Vendrell. Un estímul potser per altres persones que també veuen que alguna cosa a la comarca es pot canviar. Ell ja ho ha dit a través dels micròfons del nostre programa. A veure si hi ha més persones que vegin el Baix Penedès com un paisatge, com un tot on tots els elements hi són importants.
El motor per fer possible tot això hauria de ser el Consell Comarcal del Baix Penedès. Els seus pocs recursos econòmics, la relació de forces polítiques que el governa i les formes que alguns municipis tenen d’actuar. Molt més properes a les formes tribals. Aquest és un terme que sembla que estigui molt reculat en el temps, però tots coneixereu el seu sinònim actual que és per pura simpatia política. Però a part d’això, la veritat que a tots plegats la comarca els queda massa lluny. Amb prou feines es preocupen per la feina de casa com per arreglar la del veí. Encara no hem sabut superar una mentalitat ja obsoleta i que ens perjudica a tots, però diuen que tot això és el que costa més de superar.
S’ha de reiventar el turisme baixpenedesenc. Una persona que vagi a gaudir d’un concert a l’Auditori Pau Casals, al matí pot fer una ruta per l’interior de la comarca per agafar energies per fer un pica pica en alguns masia interior. Aquest és el turisme que necessitem. Això d’omplir de gent la part marítima de comarca ja s’ha demostrat que en aquests moments ja no és rendible i deixe’m més de mitja comarca amb el cul a l’aire. Enguany, molts dels que els altres anys anaven a l’estranger es quedaran amb nosaltres perquè l’economia i almenys, el pensament general, ho aconsella.
La política turística és una branca més del planejament d’una localitat. No podem col·locar al costat d’un paisatge agrícola en ple funcionament un polígon industrial amb quatre carrers, tres naus i dues en funcionament. El fet que cada municipi tingui el seu polígon industrial és una altra de les greus mentides que ens han explicat en aquestes darreries del segle XX. A més hem hagut de patir les seves conseqüències nefastes. Hem de tenir indústria, però potser que la tinguem concentrada en dos o tres municipis del Baix Penedès, encara que aquests espais estiguin a cavall d’un parell o tres de municipis.
Però qui ho ha de fer tot això? El Consell Comarcal. Aquesta entitat ha de fer un canvi radical per saber fer aquest canvi de rumb a la comarca. D’ell podrem aconseguir petits detalls com petites subvencions, suport moral i poca cosa més.
La societat civil i en especial els empresaris són els que s’ho han de creure per tirar-ho endavant. Darrera d’ells ja vindran els polítics a ajudar el que faci falta quan vegin que aquest gir de 180 graus els resulta rendible. Tot seguit ja vindran la resta d’administracions i la gent anònima que veuran com el seu fill treballa més dies a la setmana a aquell celler perquè vénen més grups de turistes a fer un curs de cata de vins. Tothom hi pot sortir més afavorit. Però primer ens ho hem de creure. No hem d’agafar el model de Salou perquè ja fa anys que ens ha passat al davant, però ningú ens ha dit que hem de ser com ells. Ens hem de trobar a nosaltres mateixos i potenciar-nos tal com són i el poc que encara ens queda, buscant allò que pot atraure a la gent. No als turistes de xancleta que va a la platja amb la nevera i l’ombrel·la a passar el matí de diumenge. Aquests ja ens vindran.
Va ser molt interessant parlar amb el Gerard Jané perquè tot això ho té molt clar. Si algú vol repetir aquelles paraules ho pot escoltar a la web de ràdio i televisió El Vendrell. Un estímul potser per altres persones que també veuen que alguna cosa a la comarca es pot canviar. Ell ja ho ha dit a través dels micròfons del nostre programa. A veure si hi ha més persones que vegin el Baix Penedès com un paisatge, com un tot on tots els elements hi són importants.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 17 d'abril del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada