Avui ha estat el segon cop que encerto la porra del Barça Madrid o viceversa que cada cop paga l'alcalde del meu poble, Quim Nin. Aquest cop el meu resultat era 3 a 1. Com és obvi no he vist el partit, però l'he anta seguint amb la ràdio del cotxe. Aquest tipus de propostes són les que queden i les que fan penya. No cal gastar-se un gran dinar ni fer grans fatos, només amb un simple esmorzar en un bar de poble amb unes braves molt bones ja n'hi ha més que suficient. Els polítics s'acosten a la gent només en campanya. L'alcalde del meu poble està força amb el poble tot i que ara amb els càrrecs a la Gene està una mica lluny, però és una persona propera. Altres alcaldes van de megaguays amb els seus i passen olimpicament de la resta. Ja s'ho trobaran. Això de palmedetes a l'esquena dura fins quan dura. Apa demà a esmorzar al meu poble gràcies al Madrid i al Barça en certa manera.
1 comentari:
L'alcalde del teu poble és molt proper, i tant com els Pujol i el campechano, gent propera al poble i omplint-se les butxaques i la panxa. Es tant proper que ha venut l'aigua d'Albinyana i no ha convocat cap votació (dret a decidir on està??) i això que no ho portava a la propaganda electoral, es tan difícil convocar la gent del poble, però quan venen les eleccions si que es passeja casa per casa amb aquella panxa, on està el dret a decidir, i ara gràcies al delegat de fotocòpies Quim Nin paguem l'aigua més cara que a Bonastre, la Bisbal, o Santa Oliva, però si ens en sobra. Quin vividor aquest alcalde a +200000 euros que ens costa, ja pot fer esmorzars propers ja
Publica un comentari a l'entrada