Un dels grans èxits de les forces de seguretat d’aquesta Setmana Santa ha estat foragitar el Top Manta de les platges del Vendrell. Bonic titular. Els comerciants dels barris marítims ja estan més contents i amb optimisme esperen la calitja estiuenca, però s’han de conformar amb el ritme de la vida que continua amb el seu pas ferm i segur segon a segon. Aquests senyors de pell bruna s’hauran de buscar altres indrets on malvendre els seus productes a persones que eviten pagar els drets d’imatge d’una marca o el cànon que grava molts elements vinculats amb la conservació i reproducció de dades i imatges. Tampoc es podran desfer de les fosques relacions de les que són víctimes amb els seus caps que els menen per unes condicions de vida més properes a l’esclavitud que no pas a l’essència bàsica d’un país democràtic. El dia de demà els trobarem a Cunit, Calafell o fins i tot Torredembarra o Tarragona. L’aparador de la nostra botiga turística per uns dies ha quedat neta i sense cap borrissol que l’enterboleixi. Esperem que passa a les properes setmanes, però de moment tenim el vidre de la façana ben net i sense màcula.
No gaire lluny de la parada buida d’aquests senyors tenim un hotel que ha tancat uns pocs però significatius dies per legionel·la. Quan la cosa acabi tothom espera que obri les seves portes i finestres de cara al mar. És molt més important controlar aquest tipus de malaltia com la legionel·losi que no pas jugar al joc de fet i amagar amb els que no van poder pagar un altre bitllet que el que venen les màfies per una plaça en pastera amb un destí incert. Pot fer molt més mal a la nostra imatge turística la notícia d’un hotel que el fet que durant un dies hem allunyat aquests venedors il·legals de les nostres platges. Sort que a l’hotel no hi va haver afectats i ens vam estalviar l’ensurt de sortir a les principals cadenes televisives. És que sempre posem la pota. El primer dia que l’AVE funciona entre Barcelona i Madrid. On pateix un breu retard? Doncs al terme del Vendrell. Això ja és mala sort.
Llàstima que no pogut hem eradicar els robatoris en aquestes segones residències que aprofitant carrers i places buides és el lloc ideal dels pispes per fer de les seves. En aquests llocs turístics no tenim càmeres de vigilància i no podem controlar al moment tot allò que s’hi cou. El nombre de representants de les forces de seguretat encara que siguin molts, molts i més no arriben a tot arreu en un terme amb força nuclis de població disseminats al llarg i ample de la seva superfície.
A l’estiu tenim el soroll de la canalla jugant i cridant fins a altes hores de la nit que posa a prova l’economia dels pares i la paciència dels veïns que estan al lloro de les seves progressions sobre matalàs inflable sense cap voluntat. Només perquè han tingut mala sort i estan allí. ¿Què has de fer? És estiu i els més menuts s’han de divertir. La sisena hora i altres cursets complementaris el nen pateix un estrès que no li és pas gens bo per la seva salut.
Els més grans estan allí ballant al so d’un home orquestra que s’esgargamella dissimulant les seves mancances musicals. Allí amb els pasodoles, les ranxeres i altres peces musicals tan nostrades. El vi i la sangria i altres licors espirituosos a certes hores i en certes quantitats converteixen un detractor dels principis musicals en tot un intèrpret digne d’un primer premi a Eurovisió Sort que Pau Casals ja fa anys que reposa al cementiri del Vendrell i no té l’honor de sentir aquestes melodies estiuenques. Si el seu esperit encara s’atreveix a donar un tomb nocturn per vil·la Casals segur que ho fa amb un parell de cotofluixos a les orelles per evitar una migranya assegurada.
Mentrestant la gent passeja amunt i avall mirant aparadors. No es gasten gaires diners, perquè la butxaca no està molt galdosa i la hipoteca torna el primer de mes sens falta. Quan tornarà el Top Manta? Quan podràs dormir a la nit? Quan obrirà aquest hotel? Ho podrem veure en els propers capítols en viu i en directe des de Sant Salvador, el Francàs i Coma-ruga. Tornaran els de pell bruna al Vendrell? Aniran a Calafell? A veure com continua la història d’un estiu que té moltes coses en comú amb els altres estius. De moment.
Publicat el 4 d'abril del 2008 al Diari del Baix Penedès
No gaire lluny de la parada buida d’aquests senyors tenim un hotel que ha tancat uns pocs però significatius dies per legionel·la. Quan la cosa acabi tothom espera que obri les seves portes i finestres de cara al mar. És molt més important controlar aquest tipus de malaltia com la legionel·losi que no pas jugar al joc de fet i amagar amb els que no van poder pagar un altre bitllet que el que venen les màfies per una plaça en pastera amb un destí incert. Pot fer molt més mal a la nostra imatge turística la notícia d’un hotel que el fet que durant un dies hem allunyat aquests venedors il·legals de les nostres platges. Sort que a l’hotel no hi va haver afectats i ens vam estalviar l’ensurt de sortir a les principals cadenes televisives. És que sempre posem la pota. El primer dia que l’AVE funciona entre Barcelona i Madrid. On pateix un breu retard? Doncs al terme del Vendrell. Això ja és mala sort.
Llàstima que no pogut hem eradicar els robatoris en aquestes segones residències que aprofitant carrers i places buides és el lloc ideal dels pispes per fer de les seves. En aquests llocs turístics no tenim càmeres de vigilància i no podem controlar al moment tot allò que s’hi cou. El nombre de representants de les forces de seguretat encara que siguin molts, molts i més no arriben a tot arreu en un terme amb força nuclis de població disseminats al llarg i ample de la seva superfície.
A l’estiu tenim el soroll de la canalla jugant i cridant fins a altes hores de la nit que posa a prova l’economia dels pares i la paciència dels veïns que estan al lloro de les seves progressions sobre matalàs inflable sense cap voluntat. Només perquè han tingut mala sort i estan allí. ¿Què has de fer? És estiu i els més menuts s’han de divertir. La sisena hora i altres cursets complementaris el nen pateix un estrès que no li és pas gens bo per la seva salut.
Els més grans estan allí ballant al so d’un home orquestra que s’esgargamella dissimulant les seves mancances musicals. Allí amb els pasodoles, les ranxeres i altres peces musicals tan nostrades. El vi i la sangria i altres licors espirituosos a certes hores i en certes quantitats converteixen un detractor dels principis musicals en tot un intèrpret digne d’un primer premi a Eurovisió Sort que Pau Casals ja fa anys que reposa al cementiri del Vendrell i no té l’honor de sentir aquestes melodies estiuenques. Si el seu esperit encara s’atreveix a donar un tomb nocturn per vil·la Casals segur que ho fa amb un parell de cotofluixos a les orelles per evitar una migranya assegurada.
Mentrestant la gent passeja amunt i avall mirant aparadors. No es gasten gaires diners, perquè la butxaca no està molt galdosa i la hipoteca torna el primer de mes sens falta. Quan tornarà el Top Manta? Quan podràs dormir a la nit? Quan obrirà aquest hotel? Ho podrem veure en els propers capítols en viu i en directe des de Sant Salvador, el Francàs i Coma-ruga. Tornaran els de pell bruna al Vendrell? Aniran a Calafell? A veure com continua la història d’un estiu que té moltes coses en comú amb els altres estius. De moment.
Publicat el 4 d'abril del 2008 al Diari del Baix Penedès
1 comentari:
Sí, ací a València passa una mica el mateix, tot i que tenen més mànega ampla, també fan cacera de negrets venedors per la platja de tant en tant (bé, més aviat es limiten a acollonir-los passejant-s'hi amb les super motos i parant-se de tant en tant davant d'ells, amb ulleres de sol i somriure de f.... de p...).
És ben trist de veure això quan un poc més enllà hi ha gentola passant coca i de tot i no hi fan res...
Publica un comentari a l'entrada