Per un lot de Nadal bàsic

Ara que ja cauen les fulles dels arbres i les nits comencen a ser fresques i negres és el moment de tornar a treure del barret un dels temes ja tradicionals en aquestes dates: el lot de Nadal. En aquests moments de canvis inesperats marcats per una crisi profunda que prem per tots els cantons és el moment de tornar a reclamar el lot de Nadal.

Després que aquesta aportació gratuïta per part de l’empresari als seus fidels i sempre esforçats treballadors per garantir-los uns serveis mínims en aquestes dates tan nostrades com són els Nadals. Aquesta iniciativa ha anat evolucionant amb el temps fins a un punt que tothom estava fart de tot. La gent ja no sabia on amagar els retalls  de cuixa de pernil ni les caixes de polvorons perquè arribava un punt que moltes famílies ja estaven una mica tips entre els lots dels uns i dels altres. A aquesta abundància al rebost s’hi va afegir un corrent popular en què tothom es volia treure de sobre els quilets de més per aconseguir una silueta esvelta i un cos  àgil i resistent. D’aquests anys de vaques grasses hem passat a pronosticar unes festes nadalenques magres  aplicant les oportunes normes d’estalvi per intentar que el migrat pressupost inicial no marxi gaire de les seves caselles.

Ja fa uns mesos que des de Madrid van treure la paga nadalenca a tots els funcionaris. La Generalitat ja s’havia avançat a aquesta iniciativa i ja havia actuat al juny amb aquest sector encarregat de moure l’engranatge de l’administració pública. Els que depenia d’aquest ens autonòmic ja van patir les seves conseqüències el passat juny. A la resta ens tocarà a les portes del solstici d’hivern. Ja veurem que passa amb tots els funcionaris que ja van deixar de cobrar una part del seu salari tot just començar l’estiu.. Aquesta paga extraordinària que, en principi, sembla que només beneficia als funcionaris és la que acabava donant una mica de vida al comerç. Era la que es destinava a comprar regals, dinar fora en restaurants o comprar el marisc per gaudir una mica per la Nit de Nadal o el cap d’Any. Aquests diners, la majoria, repercutien directament i a curt termini en el comerç locals. Les persones afectades evidentment no la podran gaudir, però un ampli estol de beneficiaris tampoc perquè veuran com aquesta injecció a l’economia s’haurà esvaït.

Ara que tot aquesta bombolla del consumisme ha tocat el dos i trigarà a recuperar una mica el seu ritme. Cada dia hi ha més gent busca el seu pa de cada dia en els contenidors, que Càritas és més popular que la Rambla del Vendrell i que les rebaixes i els descomptes duren tot l’any per atraure algú  a l’aparador. Ara és el moment de recuperar aquesta tradició del lot de Nadal. No demano ni grans marques, ni productes selectes, ni una caixa que no saps com carregar cap a casa. Sinó simplement un parell de coques de torrons i la “santíssima Trinitat” ( vi negre, vi blanc i cava) que ajudin a moltes persones a celebrar el Nadal amb uns mínims. Una mesura que els pot permetre per uns moments desconnectar una mica de tot plegat i viure aquesta cita anual com marca la tradició, amb il·lusió que els ajudi a tirar endavant.  Evidentment que les entitats públiques també tenen els calaixos escurats i durant uns 10 anys hauran de pagar religiosament els seus pecats acumulats fruit de la seva mala gestió en els darrers anys. Les teranyines omplen les seves caixes fortes.

Abans que gastar-se aquests diners en quatre acolorides garlandes nadalenques escampades pel poble per dissimular un pressupost escamat, abans que organitzar pomposos actes socials per demostrar que Nadal és Nadal val més que fem compartim el Nadal amb totes les persones que ho necessiten realment. Encara que  molts polítics encara no s’hagin assabentat la gent ja no demana ni castells de focs, ni orquestres per al seu barri, ni sopars subvencionats amb alguna excusa políticament correcte. Ara el que la gent demana perquè ho necessita és alguna cosa que posar-se a la boca cada dia i intentar pagar les despeses bàsiques de la llar perquè el dia de demà no hagin de viure en l’habitació d’algun parent gentil o sota un pont quan ja s’han dilapidat totes les possibilitats.

El Vendrell és un dels pobles més tocats de Catalunya perquè tenim la sort de liderar les pitjors llistes dels Principat com és la de l’atur amb un munt de locals comercials lluint el cartellet de es lloga o es ven. ERO’s són més nombrosos que el nombre d’usuaris de la “via del colesterol” que enllaça el Vendrell amb Sant Salvador. Si sempre hem mostrat que un dels punts forts de la nostra comarca són les comunicacions. Al final ens ha passat com el pare que te 6 fills amb superàvit i ha d’acabar de passar els seus darrers dies en una residència perquè ningú el pot mantenir a casa. No és un mal final perquè encara ha tingut sort. La majoria de baixpenedesencs no podran gaudir ni d’aquesta possibilitat perquè s’hauria gastat els seus estalvis i el dels seus fills en no sé quina cosa ( un dels misteris del Vendrell que alguns han volgut), però que ha tret ben poc per a la col·lectivitat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 de novembre del 2012