Avui he conegut l'Albert, un tiu de 68 anys. La paraula senyor no m'agrada gens, que ven coses antigues i es feliç. M'explicava la seva feina. M'ha fet una classe de com conèixer a la gent només en 4 paraules. Un tiu molt temprat, no gaire ric, però ja voldrien moltes persones ricaxones ser com ell i gaudir anant per aquí i alla venent i comprant coses. M'encanta trobar persones com ell que estimem el que fan i estan orgullosos del que fan i ho diuen com si fossin presidents del govern perquè són feliços. No crec que el torni a veure més, però m'ha impactat. M'ha impressionat molt. M'agrada aprendre de les persones que tenen coses a dir. Em fan delir. Algunes no saben que tenen un gran esperit molt ric i de mica en mica s'ha d'anar descobrint. Altres es pensen que tenen els tresors del Tutankhamon i a la segona frase ja estan al nivell del betun. No saps mai on les pots trobar. Només has de tenir els ulls ben oberts, perquè s'amaguen entre nosaltres. Avui n'he conegut un. Endavant Albert. Gaudeix de la teva felicitat.
1 comentari:
Encara en queden, d'Alberts i "Maries" que són el goig senzill de la vida...
Publica un comentari a l'entrada