Els polítics quan fan alguna trastada de les seves el que fan si es veuen molt apurats és dimitir. Un exercici de de responsabilitat política és dimitir. Deixar-ho tot, sense que ningú l'exigeixi responsabilitat i a otro tema. Això és una de les grans mentides d'aquest sistema que per robar una llauna de sardines del veí pots anar a la presó. En canvi per embutxacar-te uns quants millons i no saber on s'han posat, només cal que dimiteixi quan la cosa ja no s'aguanta per enlloc. Un polítics que dimiteixi vol donar la imatge que es un martir de la societat, quan en realitat els martirs són tots aquells que se n'aprofitat d'alguna paraula. Hem de crear un nou diccionar de la llengua per anar polint aquests termes que semblava que havíem entés, però ara resulta que no.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada