Ara quan la gent veu un munt de gent beneïnt la palma o anar a processó és pregunta. On són aquesta gent ? com és que no van a missa? Doncs la resposta és senzilla. Nosaltres com a humans sortim al carrer per celebrar, la primavera, per celebrar una mort i fins i tot per cantar al naixement d'un nou any, però això ens pertany com a humans. La història és que l'església ja fa segles que tot això s'ho ha apropiat per posar-ho dins les seves celebracions aprofitant unes tradicions paganes que nosaltres tenim dins nostre com a ésser humans que som. Ara en aquests dies la gent se sent moguda per aquesta força interior que l'església sempre s'ha volgut fer seva, però és un sentiment tan fort i independent que no ho aconsegueix i encara que vulgui aprofitar la situació perquè aquesta gent continui dins els seus braços, la cosa no funciona. Quan això passa amb un capellà que viu en un altre món, llavors el resultat final és força desesperant.
Cap comentari:
Publica un comentari