Enguany tenia ganes d'anar a la processó de Setmana Santa del Vendrell. Hi ha coses que m'atreuen perquè hi ha alguna cosa especial dins la seva realitat. La pluja la va deslluir i van fer una versió curta i a més una mica més ràpid del normal. La màgia de tot va venir quan va sonar el Miserere dins l'església del Vendrell molt ben interpretat tan pel Cor Orfeó Parroquial com els músics que hi van intervenir. Va ser una joia poder estar allí en un dia de pluja intermenitent. Hi ha coses que hi pots creure o no, però t'has de deixar portar per la seva màgia i deixar-te anar en aquests moments. T'ajuden a pujar una miqueta més amunt, un respir a la part esperitual de l'ànima que també va molt bé.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada