Aquests dies ha plogut i sembla que trenquis una mica amb el dia a dia. Els dies de pluja m'agraden perquè son diferents i et permeten veure el món una mica diferent. La pluja ens roba els espais exteriors i ens obliga a utilitzar-los amb pararigues que ens marca el nostre fer diari. La pluja ens marca perquè encara que anem de super homes som uns esclaus de la natura i som persones que víctimes del nostre entorn. No podem lluitar contra tot això. Potser algun dia si, però segurament crearem un altre monstre que ens dominarà.
Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense sabiesa. Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'unica forma que tens, de continuar... Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem... Trencar aquest desencert, convences d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
Cap comentari:
Publica un comentari