Jo soc de la generacio del 1, 2, 3, de la gallina caponata i dels pallasos de la tele i del paper de water Elefante que rascava un ou. Però també sóc de la generació que no acostumava a dir t'estimo als pares als mares i als avis. Una generació que ho donava per entès. Ells que van viure amb més o menys intensitat encara algunes de les conseqüències de la guerra van tenir l'oportunitat de promocionar-se i ser algú o almenys semblar-ho a través del desarrollisme i del creixement d'aquest país en la dècada dels 60 i 70. Ara hem descobert que allò encara podia funcionar per l'especulació ferotge que varem tenir a prinicipis d'aquest segle XXI va demostrar que tot era una gran mentida. Ara no tenim futur. Toca començar de nou, però els que ho haurien de fer encara volen treure partit a la misèria i a la gana encara que per molts el contenidor sigui d'obligada visita per menjar. Nosalres que poques vegades hem dit t'estimo als pares, ara més que mai hem de donar-los les gràcies per tot allò que han fet per nosaltres. Perquè molts callem ens costa dir aquestes paraules que portem a dins, ens fa tornar tendres, però ho hem de fer perquè és just i necessari. A vegades les coses sobreenteses porten molts conflictes com les lletres de Manel. Les noves generacions potser ho fan més, potser perquè un aplicació al mòbil els guia en aquest difícil món de les relacions socials. Doncs, ja ho sabeu. Practiqueu aquest exercici generacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada