dimarts, 22 de desembre del 2020

L’any del Mickey i la Minnie ens deixa

 


Aquest any el Vendrell ha gaudit de la visita de dos personatges molt importants de la factoria Disney. Potser els més petits no els coneixen, però els que ja tenim alguna cana podem dir que forment part del nostre món fantàstic infantil. Amb la seva visió ens ha vingut al cap molts records de quan el Vendrell era una altra cosa a la que s’està convertint amb el pas del temps.

Aquests dos simpàtics ratolins ens van acompanyar en els moments durs de la pandèmia quan sortíem cada dia a les vuit de la tarda a aplaudir els nostres sanitaris que han estat els grans herois d’aquesta guerra contra la pandèmia que tot i alguna petita treva encara segueix ben viva als hospitals, a les residències d’avis i en moltes llars que s’han vist colpejades per la covid-19.

Un any en què va començar d’una manera ben estranya amb l’encesa del campanar a finals dels mes de gener amb l’excusa de la inauguració oficial de l’any de la Capital de la Cultura Catalana. Una franquícia que va de poble en poble de la nostra geografia per demostrar que aquí a un bon preu tothom  potser capital d’alguna cosa. Una eina ideal per molts reietons locals que poden parlar com si haguessin assolit una Copa Catalunya per mèrits propi. El proper li correspon a Tortosa. Allí tornaran a fer tot el mateix ritual.  El creador  d’aquest producte intangible l’anirà oferint a altres municipis perquè durant un any els hi pugi l’autoestima  en nom de la  cultura i la identitat d’un poble anònim que ha d’afrontar el seu dia a dia com pot.

Un Vendrell que com tantes altres ciutats ha deixat en serveis mínims les seves fires i festes majors amb uns actes més simbòlics que altra cosa. No per això amb les temperatures més elevades la nostra comarca ha deixat de rebre visitants del país que s’han hagut de conformar en quedar-se en el nostre territori sense poder creuar fronteres.

Molta gent en les nostres platges durant aquests mesos i on la majoria d’hotels i restaurants que no han notat gaire diferència pel que fa a temporades anteriors.

Enguany també han portat a terme una gran obra que fa anys que els taxistes de la vila reclamaven com era un marquesina per evitar que els vehicles i usuaris estesin al ras, en especial en els mesos de calor. Una petita gran obra que molts agraeixen perquè a vegades la gràcia està en els petits detalls de la vida.

Una altra de les obres impactants d’aquest any ha estat l’elevació del pas sobre la Riera a Sant Salvador amb una a parell o tres de petites canonades per sota del ferm. Un petit invent que evita que sense pluja o amb quatre gotes puguis creuar el pas sense haver de mullar-te els peus, però quan les precipitacions es compliquen una mica tornem a la mateixa realitat d’abans. O sigui donar el tomb pel Vendrell.  La gent demana un pas elevat adequat, però en un poble endeutat com el Vendrell, un cop més no hi ha recursos per fer front a la despesa d’aquesta gran obra d’enginyeria, però sempre hi ha calers perquè paquets del pamflet municipal Plaça Vella arribin a algunes de les bústies de la vila  per Nadalt.

El problema de tot això ve perquè les grans obres d’aquesta legislatura estan ubicades a Coma-ruga. Una obra que havia de costar, 2,5 milions d’euros al final costarà més del doble de la previsió inicial i encara no ha començat la demolició de l’edifici. Ves a saber el que haurem de pagar quan estigui tot enllestit. Ara que ja tenim mig controlat el cost de l’Escola de Música, tornem a una nova hipoteca per a les properes legislatures que hauran d’anar a pagar per crear un centre de convencions i preservar uns pocs mosaics d’un artista del segle XX que va tenir un gran paper en la decoració del Valle de los Caídos.

 Aquest és el nostre Vendrell amb una càrrega impositiva més alta per al proper exercici per poder pagar totes aquests somnis amb vistes al mar. Una ciutat amb mentalitat de poble, de pensament únic, on la majoria del govern tira endavant un  nou món protagonitzat per aquests dos personatges de Disney, però on la immensa majoria de la població viu una realitat ben diferent a la què viu el govern.  Molt bones festes a tothom i un pròsper 2021.