En aquests moments que estem avançant a bon ritme en aquesta legislatura, hem de potenciar les nostres valors perquè arribin a altres instància de la Generalitat. Hem d’aconseguir que aquest brillant estil de gestió municipal arribi arreu de Catalunya. Per això ara més que mai s’ha d’anar que un dels dos principals del tàndem polític que regeix el nostres pressupost faci un pas endavant i ocupi un lloc destacat en les properes llistes electorals al Parlament de Catalunya per la nostra província. Ves a saber que passarà el dia 14 de febrer o quan sigui i qui serà el partit o coalició que portarà el gat a l’aigua, Un d’ells ja ha donat un pas de gegant i s’ha col·locat de primer secretari del Camp de Tarragona, un pas previ segurament per fer el gran salt per sortir d’una posició privilegiada.
Ara és el moment que nosaltres ensenyem el potencial de la nostra pedrera de polítics. Ara que els vells dinosaures ja s’han retirat de la vida activa política encara que alguns segueixen en el seu bunker polític i altes només están en part dels òrgans de decisió del partit. No cal esperar als 60 anys per provar nous àmbits i tarannàs polítics.
Aquí al Vendrell hem tingut grans parlamentaris i directors generals que han sigut un honor i una joia per a la seus convilatans del Vendrell i per tot el principat. Tant a Barcelona, com Tarragona o Madrid han pogut veure la qualitat indiscutible dels nostres representants polítics sense distinció de partit ni de generació.
Ara és el moment d’exportar aquesta nova generació de polítics per baixar la mitjana d’edat dels nostres representants sobirans.
Gràcies als nostres ambaixadors arreu i als qui han jugat a casa en les darreres dècades hem aconseguit arribar als pitjors valors de tot Catalunya en molts aspectes preocupants com l’atur, la renda per càpita, la formació dels nostres joves, entre d’altres.
No podem seguir mantenint aquesta posició precària i ens hem de posicionar en els principals llocs de les administracions amb més recursos com les Diputacions, la Generalitat i l’Estat per anar atraient inversions a les nostres contrades i oportunitats per als seus veïns. No anirem a uns consell comarcal que només té el just de cada dia i que no es despisti gaire que sinó no ho sabran com cobrir-ho.
A més no sé com ho faran aquest cop, però quan varen triar al cap de llista i al secretari del partit que són els càrrecs més importants de l’organigrama a casa nostra, només hi havia un candidat. Això evita possibles problemes que sempre poden sortir quan hi ha diferents candidats que concorren a aquest càrrec. Tothom coneix els perills que comporta això que es fa anomenar democràcia. Molts encara recordaran que algú que va ocupar l’alcaldia d’aquest municipi va haver de superar unes primàries abans d’aconseguir aquest lloc honorífic.
Hem d’exportar aquest feminisme local tan arrelat en tots els punts del territori perquè arribi a totes les contrades de la Catalunya. Hem de seguir apostant per la imatge i per la comunicació de les nostres gestes. Hem de seguint convertint un pinyol d’oliva en una olivera centenària després de passar el filtre dels mitjans de comunicació vigilats de prop pels nostres responsables perquè tot sigui com una bassa d’oli i sempre hi hagi un clar triomfador i portador de la veritat que aplana tots els dubtes.
No ens calen tantes banderes ni draps de color per les que lluitar, sinó simplement “rollers” de totes les campanyes i departaments que integren el nostre govern perquè al gent guardi una imatge dels nostres gestos. L’optimisme local ha calat fort en la nostra ciutadania i segons les enquestes que no es publiquen si ara hi haguessin unes altres eleccions aquesta força mediática trauria 15 regidors, perquè alguns dels votants d’altres partits que han passat a consolidar la vila optimista o juguen a dues aigües estan decebuts amb els seus candidats que han perdut el seu programa i aposten clarament per aquesta formació aglutinadora.
Doncs endavant amb aquest optimisme que cada dia té més adeptes arreu. Un optimisme transparent igualitari, solidari, participatiu, transversal, cohesionador del territori. A partir d’aquí només ens queden les cartes als Reis Mags. Avui 28 de desembre em venia de gust publicar aquesta aportació personal a la difusió global de l’optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada