Pandèmia i eleccions, una mala combinació

 

P

ortem 9 mesos d’una pandèmia mundial on  Catalunya no ha estat pas una excepció. Nou mesos de moltes decisions improvisades en un panorama totalment inèdit per tots nosaltres. Ens hem anat a dormir amb unes mesures i al aixecar-nos veiem com la cosa havia fet un gir de 180 graus. Varem viure una primera onada i després a l’estiu sembla que la cosa va millorar per tornar a caure a la tardor en una segona que està previst que vagi aplanant les seves dades al voltant de les festes de Nadal.  L’altre dia el secretari de Salut pública de la Generalitat de Catalunya Josep Maria Argimon va ser molt clar dient per la Tv3 que han avançat les mesures d’obertura perquè Catalunya no té diners per pagar  als professionals que durant aquest periode han hagut de tancar els seus negocis  o deixar-los a ralentí, servint només menjars per emportar en els millors dels casos, sinó estaven tancats com les activitats extraescolars i tants altres.

Tothom sap que després d’uns mesos d’un govern agònic amb un president injustament destituït per penjar una pancarta a l’edifici de la Generalitat de Catalunya a favor de la llibertat dels presos polítics en campanya electoral el millor que ens podia passar és que hi hagi eleccions autonòmiques. El poble ha de tornar a decidir quins han de ser els seus representants polítics en un període on encara tenim presos polítics i exiliats per les seves idees. Quan el 27 d’octubre del 2017 varen obrir durant uns tres segons la tapa de la independència a Catalunya i immediatament la varen tornar a tancar es va veure que dins no hi havia cap proposta amb cap i peus.

Els efectes perversos d’aquest joc de màgia encara no s’ha acabat perquè es va conspirar contra un dels pilars bàsics de l’Estat com és la seva unitat Això no ens ho perdonaran mai des de la Meseta. L’any 1936 també es va posar en qüestió els pilars de l’Estat amb la victòria de les esquerres i va venir una dictadura que encara mantenim els seus hereus en els llocs claus del poder d’aquest país.

Tota aquesta combinació ens porta a una cita amb les urnes peculiar que ningú de nosaltres no ha viscut encara que hagi tingut una dilatada vida. Primer de tot per mil factors encara imprevisibles pot passar que aquesta jornada sigui ajornada per motius de salut perquè d’aquí al febrer poden passar encara moltes coses. Per altra banda aquesta pinya dels partits nacionalistes, independentistes que van crear el Junts per sí per concórrer a les eleccions autonòmiques del 2015 i on els hereus de Cdc tenen un paper cabdal, es van dividint en noves formacions que representa una preocupant disgregació del front polític nacionalista català.  

Tot això genera un futur molt incert amb una polítics que  es preocupen bàsicament per treure un bon resultat a la propera cita electoral i aquest és el punt de trobada dels diferents partits. Tot això ve agreujat per un govern català  integrat per una coalició de govern on les diferents formacions rivalitzen per treure els màxim suport entre un mateix perfil de votant.

A tot això s’ha d’afegir un Govern Estatal que no té la majoria absoluta i ha d’arribar a pactes amb els petits partits per anar tirant endavant els seus pressupostos i iniciatives legislatives.

Tot això en una societat amb uns pilars com el sanitari i l’educatiu que molts cops trontollen per una mala gestió política i una clara i evident manca de recursos perquè en el paper tot queda molt bé, però a l’hora de la veritat a vegades les coses són diferents.

Aquest és un període de temps molt delicat i esperem que els nostres polítics estiguin a l’alçada de la situació real que viu la nostra societat. El nostre màxim poder és el vot, però encara que vagin a votar menys d’un 50% del cens, doncs aquí no passa res i algú ocuparà el poder encara que sigui una mala versió de la nostra societat global.

Fa unes setmanes que els diferents partits ja van escollint els seus candidats electorals i aquests amb alguna excusa visiten els nostres territoris per donar a conèixer les seves propostes que ves a saber quan es faran realitat amb unes arques públiques plenes de teranyines i un excés de projectes personals. Temps de somnis i il·lusions amb les festes nadalenques pel mig.