L’Auditori Pau Casals de Sant Salvador es va omplir de gom a gom, dins les normes de distància actuals, el passat dissabte dia 29 de novembre per acollir un espectacle inèdit a casa nostra com era un concert de la Banda Km 0.
Les
entrades per accedir a aquesta proposta ja fa setmanes que es van exhaurir. La
seva posada en escena perillava per les limitacions de la pandèmia, però al
final una setmana més tard d’una de les cites previstes per aquest esdeveniment va tenir lloc una
gran concert que molts recordarem.
Una de les
coses bones d’aquesta situació extraordinària és que hem pogut veure artistes
que potser no haguéssim tingut l’ocasió de gaudir del seu art en una situació
normal a casa nostra. Des del flamenc de Beatriz Higueras, passant pel funk de
Nerea Bassart Trio fins arribar al teatre de l’elenc de la Lira amb la seva
comèdia d’embolics “Càsting” i la cosa encara segueix endavantamb una nova
proposta dels Inestables sota el nom “Almenys no és Nadal”.
Hem pogut
gaudir de la riquesa que tenim entre nosaltres, encara que no han estat tots
els qui són, però si que és ha servit com un tastet del que es fa a casa nostra
i massa cops aquests no han tingut totes les oportunitats de poder actuar a
casa seva.
Ha estat un
gran encert aquesta iniciativa i esperem que encara que superem les diferents
fases de la pandèmia que ens esperen aquest esperit es mantingui en el futur
per a les properes temporades ancorades en una certa normalitat.
Un dels
concerts amb més feina al darrera va ser la combinació d’aquests 11 músics de
casa nostra, com un equip de futbol, sobre l’escenari a les ordres d’Albert
Recasens que ha sabut fer un tastet de més d’un segle de música vendrellenca
que van des de Benvingut Socias fins a les obres inèdites de tres dels seus
components com l’Anna Urpi, Eva Cabanes i Joan Anton Romagosa. Algunes
d’aquestes es poden utilitzar en el futur com una banda sonora de la pandèmia
que estem vivint tots plegats perquè estan emmarcades en aquest fenomen mundial.
Evidentment
en aquest llarg viatge no hi varen faltar una de les peces populars que molts
cops acompanyava a Pau Casals en els seus concerts arreu del món com és el Cant
dels Ocells.
Per la
situació actual la immensa majoria dels presents a l’Auditori Pau Casals eren
del Vendrell i aquí també tenim autèntics himnes que alguns cops també han
arribat molt lluny, però segueixen forman part del nostre esperit i
personalitat.
Els qui hem
seguit la moguda vendrellenca de les darreres dècades no podem oblidar grups
mítics que també han fet història a casa nostra com els Baeturia, els Porland’s
o els Mano a Mano, a banda dels Laxnbusto que són la punta de d’iceberg del que
es s’ha cuit a casa nostra.
Aquí sempre
estem amb el Pau Casals i els seus derivats, però el més important és mirar el
futur i donar la possibilitat als nous talents perquè demostrin el seu art
sobre l’escenari i comencin a agafar espai en aquest complicat món de la
música.
Aquí al
Vendrell tenim la sort que hem viscut unes dècades amb un caliu musical molt
important, com es pot comprovar en el llibre de Xavier Quesada que recull més
de 200 grups de la comarca. Això vol dir que aquí hi es donaven unes
circumstàncies que aquests joves es deixessin emportar per la força de la
música.
Eren temps on
no hi havien les possibilitats actuals que et permeten enregistrar un cd amb
una certa qualitat i que arribi a l’altra banda del món en uns instants, però
hi havia cultura musical. La Lira, les festes dels barris, festa major i altres
punts donaven l’oportunitat que aquests joves. La seva finalitat no era la
fama, ni arribar al milió de reproduccions sinó passar una bona estona amb els
amics i familiars tocant les seves creacions. Una manera de treure profit als
seus coneixements musicals. Hem de pensar en el present i també no podem
oblidar el passat, però hem de seguir donant una oportunitat al futur perquè el
present de demà serà seu. Una gran iniciativa que esperem que torni aviat amb
més energia i sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada