Reivindiquem el nostre territori en el món de la Penedesfera

Darrera les passes de la Laia Gomis i amb una darrera empenta de la Marta Mercader vaig entrar a finals del febrer del 2007 dins el món dels blogs. Fa més de dotze anys que escric assíduament al DIARI i el proper pas que em marcava el guió passava ineludiblement per aquest viarany virtual d’unes dimensions gairebé intangibles. L’invent espaial em feia gràcia i anava deixant constància de les meves relacions amb la premsa escrita. De mica en mica m’he anat animant i omplint aquest espai amb nous ingredients que corresponen a diferents aspectes de la meva existència Al principi d’aquest any 2008 em van convidar a Gelida per participar en unes primeres jornades sobre la Penedesfera. La meva agenda no m’hi va permetre estar-hi. Fa un parell de setmanes la periodista Gemma Urgell ens va convidar a una tertúlia de Ràdio Bellvei on hi participava un dels principals impulsors de la Penedesfera, el gelidenc Daniel Garcia Peris. Allí en uns estudis totalment nous ens vam trobar la presentadora, un dels motors d’aquest Penedès virtual, el llorencenc Josep Guillén, la Laia Gomis i un servidor.
El blog és el punt àlgid de llibertat personal que podem donar a les nostres idees amb la tècnica actual. Més endavant ens deparan móns incerts, però ara per ara aquest és el nostre diari virtual que pot ser consultat per qualsevol persona a l’altra banda del món. A part de la seva globalitat també és molt important que aquests continguts no estan subjectes a cap filtre de cap mena. Ens permet opinar del que vulguem en la mesura que ens vingui de gust. També hi podem afegir des de fotografies, a diapositives fins i tot enquestes per veure que en pensa la gent d’aquells temes que ens donen tombs pel cap.
Aquest món virtual és un esglaó més fins arribar a aquest món virtual que estem construint. La nostra existència pertany a la realitat. Tenim un DNI que ens identifica, un telèfon que ens posa en contacte amb unes veus que ens diuen coses i no podem deixar de banda un món físic que ens acull. Però l’altra cibervida també existeix en aparença. Tenim uns diaris per llegir, un google earth per passejar pel món, un youtube per escollir infinitat de propostes. En molts punts aquests dos móns es toquen, però la relació no sempre es tan clara, especialment quan el responsable d’un blog és una persona o un col·lectiu sense identificar i quan no situada en un espai geogràfic concret.
Un d’aquests punts de contacte és el territori. Aquesta és una de les claus de la Penedesfera: Un punt de trobada per tots aquells blocaires penedesencs. Tant per als que hi viuen, com els que han viscut, els que passen les seves vacances o simplement els fa el pes pertànyer a aquest territori. Un territori que aplega quatre comarques (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia). El fet que el Baix Penedès, a grans trets, sempre ha estat considerat l’ànec lleig del Penedès i de la província de Tarragona en cap moment vol dir que no hi formem part, ni molt menys. Hem de treballar tots els blocaires perquè també s’ens tingui en compte i el nostre pes sigui almenys igual com la resta de comarques membres. En aquest espai ens hem de fer escoltar a Vilafranca del Penedès, Vilanova i fer arribar els nostres comentaris fins i tot a Igualada. Aquest punt de trobada virtual pot ser una bona excusa per parlar del nostre territori real. El cap de setmana del 13 al 15 de juny tindran lloc a Gelida unes jornades sobre la Penedesfera on hi perdran un nombre de blocaires força representatius d’aquesta comarca com el Pau Batlle, la Laia Gomis o el Josep Guillen. És una proposta força temptadora adaptada als nous temps. No la podem deixar perdre. Per més informació: www.penedesfera.cat

Publicat el 6 de juny del 2008 al Diari del Baix Penedès