Albinyana. Versió 2013

 Albinyana és el primer municipi del Baix Penedès si apliquem l’ordenació alfabètica a la comarca. Un poble a la muntanya que a partir de les dècades dels 60 i 70 i fins ara ha triplicat la seva població. Un dels aspectes positius d’aquest municipi és que tot i créixer desmesuradament, el nucli antic s’ha mantingut ferm amb una evolució constant sense grans estridències. A la nova zona escolar, la crisis va parar a temps una concentració presumptament excessiva d’habitatges. Hi ha una mena de rambla o passeig que per les seves dimensions passa basant desapercebut. Aquest és una de les coses bones de la crisi. Tenim una escola que ha aconseguit el que era una utopia quan jo estudiava al poble, ja fa uns anys, que tots els estudiants del municipi anessin al mateix centre. 30 anys després d’aquest projecte Albinyana va aconseguir un dels pilars del present i futur. Ara la gent ja coneix l’Ajuntament i l’escola també. Els pares i mares ja es troben i ja participen en iniciatives conjuntes. Una implicació que abans no es veia  gaire, per no dir mai. Cada nucli tenia la seva història i el seu món. Els perfils i els interessos de les diferents barriades eren ben diferents, a priori, tot i que evidentment mantenien alguns punts en comú, però un xic allunyats.

Albinyana al 1972 va ser un any clau per al seu futur amb la inauguració del seu complex lúdic que va permetre que al llarg i ample de la carretera apareguessin, bars, restaurants i “xiringuitos” especialitzats per oferir servei a tots els turistes que ens visitaven.

Després del 2012 i fruit de la situació actual van tancar portes, a priori temporalment, els dos restaurants que han servit de motor al nucli i que han donat una mica d’alegria a la localitat. La cosa ja resultava tràgica. Estar al terrat de casa i haver d’esperar 20 minuts en ple matí entre un cotxe i un altre. Una cosa anormal que tot i que a l’hivern es produïa un dràstic descens de la circulació no arribava als extrems actuals. A finals  d’aquest gener va aparèixer la gota que feia vessar el vas quan l’únic bar que hi havia al nucli penjava un cartell “es traspassa”. Ja només queda la Societat Recreativa que s’ha vist forçada en alguns moments a oferir un servei de bar que no es pot trobar a la resta del nucli. Evidentment a les altres zones de la localitat es poden trobar aquests serveis. A efectes pràctics és com si un vendrellenc hagués de fer un cafè a Coma-ruga perquè al seu nucli no hi ha res obert

El municipi també té el seu estanc que va serpentejant la situació actual. Però un dels llocs més fonamentals de la localitat és un supermercat que ja fa molts anys que hi és. Abans, els propietaris eren els encarregats del seu funcionament, però ara per ara els seus responsables  són uns llogaters que cada mes han de satisfer la quota del local. De tant en tant, en els carrers del municipi es pot escoltar entre la seva clientela que la relació entre les dues bandes perilla. Però de moment, el seny ha salvat aquest conveni que en cas de trencar-se obligaria a moltes persones a comprar el pa i la resta de coses al Vendrell o a les Peces. Per a molta gent això no és important, però per molts altres això els obligaria a fer un petit canvi en les seves rutines. Alguns ho podrien fer amb certa facilitat, per altres els seria una mica més costerut.

També vull destacar que Albinyana gaudeix de tres cases rurals per llogar. Algunes amb més solera que altres, però totes poden formar part d’un pack prou interessant per a la resta.

Albinyana conserva el seu encant tot i que cada dia hi ha menys pagesos, perquè la vinya ja fa anys que està en crisis. La veritat és que tampoc se sap el  que avui en dia és productiu. En els darrers anys, molts joves esperaven tocar el dos per anar a buscar més serveis i comoditats a pobles més grans del voltant.

Albinyana és una de les potencies vinícoles del Baix Penedès, perquè ha representat juntament amb Bellvei una mica de capital de la comarca quan a finals del segle passat va assumir una part important dels socis de la cooperativa del Vendrell que tot i ser centenària allí és mora de fàstic.

Aquest és Albinyana, una localitat que ja ha privatitzat ( hi ha altres sinònims que obvio utilitzar) el servei d’aigua i clavegueres. Un municipi amb ganes de fer coses i que tot i no tenir cap mitja de comunicació local la gent sap que s’hi fa i hi participa. Si, ara no tenim restaurants per atendre turistes, però tenim caliu. Faltaria algú que hi poses solfa i dones aquesta toc de gràcia que li falta ara. Confiem en el futur. Abans tenim restaurants i no teníem caliu. Ara és al revés. Què és millor?