Cada dia es parla menys de futbol

Estem vivint una època de crisis, però aquesta té coses positives que hem de saber apreciar. Fa un any, dos anys la gent parlava de futbol, de moda i d'altres coses que eren coses tribials sense importància, sense transcendència. Era igual. Era qüestió de fer un paper, un rol, posicionar-te i endavant. Portem uns mesos que he escoltat parlar de moltes altres coses més humanes més transcendentals, més properes a nosaltres. La crisis que d'alguna manera o altra afecta a tothom i es com un gran monstre que ens persegueix de prop a uns i altres i no saps mai a qui atacarà primer fa que les persones es desfoguin en altres històries. En aquests mesos he vist de prop històries personals d'alliberament dels lligams que apretaven massa i arribava un punt que ja no deixaven caminar. He vist persones explicant la seva pròpia història a l'hora de muntar un negoci i com els veïns li deien que no ho fes perquè els aniria molt malament. Ara són els reis del carrers i els veïns s'ho miren des de la vorera. He vist famílies perfectes amb homes, dones, nens, nenes perfectes que han entrat en una mena de dragon khan i ha posat cadascú al seu lloc. Encara que alguns encara es pensen que viuen a l'imperi romà i els hi va molt bé el paper de César. He vist persones indignades i molt indignades per veure com en aquests moments, això de la transparència, la igualtat s'ho passen pel forro. Després de perdre dos dies per una entrevista, ara un amb carnet els ha pres el lloc que els podria correspondre. La diferència no és el currículum sinó l'agenda de telèfons, doncs alguns tenen telèfons més interessants que altres. He vist persones que han plorat perquè ja no es poden pagar els estudis de música perquè la vida els ha donat un canvi. Al final s'ha trobat una solució. Abans era una cosa normal. Ara s'ho han agafat amb més energia que mai. Persones que tenen la calefacció a casa i no la posen perquè no poden pagar la factura. Les mantes amagades donen calor al cos. He vist persones que tota la vida ha seguit el seu rol social i ara es preguten: jo qui sóc? He vist persones que ja no busquen una feina sinó simplement que algú els truqui per una entrevista. He vist músics que mai haguessin ofert un concert i l'amor els ha portat a assajar pel primer concert. He vist alegria, pena, nostàlgia, però molta energia per tirar endavant. Moltes ganes de viure la vida intensament perquè cada dia som més fràgils. Cada dia la sanitat, l'ensenyament i el benstar social és menys inaccessible. He vist joves que volen canviar el món i s'han posat en un partit polític que prometia. En dos dies han descobert com són com els altres. He vist economia de guerra en moltes famílies i entrepans per dinar portats de casa. He vist moltes coses que potser no hi havia parat atenció, però la crisis ha fet que tothom sigui més sensible i que tothom vulgui viure la seva vida i lluitar per allò que estima. Endavant. Donem un pas endavant amb alegria i optimisme.