A la vida he tingut la sort de conèixer gent que s'ha cregut perfecte tot i ser imperfecte i gent perfecte i que s'ha cregut imperfecte al llarg de la vida. La gràcia de la vida no és treure una matrícula d'honor i quedar-se aquí. La gràcia és treure un nou i treballar per treure un 10 encara que el profe li posi un nou. La gent perfecte és molt avorrida i sempre hem de buscar la gent imperfecte. Perquè la gent imperfecte pot saber perque no es perfecte, però la gent perfecte no sap perquè ho és perque no coneix la imperfecció Jo em quedo amb la gent imperfecte que no vol ser perfecte, simplement treballen la vida segons el seu estil Perquè a la fi de comptes ser perfecte és ser un més i no tenir personalitat. Per tant, no sé ningú. Jo em quedo amb la gent imperfecte amb personalitat particular. Potser es creueen a vegades raros, però de la gent rara "especial com es diria" es d'on es treuen les millors lliçons.Al tanto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada