Els primers 6 anys de vida del blog

Un dia 27 del 2007 naixia aquest blog amb la intenció de realitat un de les virtuts més encomiables de la condició humana: la comunicació. En aquells moments això dels blocs estava de moda i seguit per altres iniciatives com la Laia Gomis em vaig decantar per plantar la meva història personal a la xarxa. Avui celebro els 7 anys amb unes dades prou rellevants: 2835 entrades. 71.857 visites i en un més 2.372 visites. El nombre de visites pot anar de 40 fins a 140 en un dia aproximadament. Unes dades que no són importants, perquè el més significatiu de tot plegat és que són moltes les persones que ho miren cada dia i que amb més o menys freqüència passen per allí. Jo ho vaig crear perquè en aquest món hi ha moments que tens ganes de parlar però ningú t'escolta i altres vegades tens ganes d'escoltar i no trobes que ningú et digui res. Llavors, per evitar aquests problemes de comunicació i per reflexionar publicament sobre un grapat de coses han estat les claus perquè avui encara estem aquí. A vegades tens idees i coses que et tomben pel cap, però fins que no les poses en paper, realment no saps mesurar allò que et ronda. Una manera d'escriure el que penses és que és una eina perquè a part que els altres poden intuir el que penses, tu saps el que penses. Moltes gràcies a tothom per fer-ho possible i per passar de tant en tant per aquí. No trobareu ni un gran disseny, ni molts links ni gaires fotos, però trobareu allò que us vull dir. Amb aquests petits traços es poden crear moltes imatges que cadascú tindrà en la seva ment. Moltes gràcies, de tot cor, un any més. Seguirem endavant amb energia i empenta perquè ja aquest blog ja forma part del meu dia a dia i crec que també és un boci de molta gent que té la mala costum de donar-hi un cop d'ull de tant en tant. De tot cor, Miquel