En època de vaques grasses ens hem acostumat a sancionar als morosos,
imprudents i excessivament atrevits per les seves faltes a una multa de més o
menys quantitat. Tot era qüestió de pagar uns diners i ja podies tenir la
consciència tranquil·la. A canvi d’uns diners havies obtingut una mena de
butlla civil. En altres casos, ja més recentment, veies que les administracions
apostaven a retirar-te una part de la nòmina o embargar-te algun compte corrent
perquè reflexionessis i poguessis fer la corresponent penitència aportant els
diners oportuns més interessos i recàrrecs per netejar de culpa la teva
consciència.
Avui enmig d’una crisis desbocada que no perdona ningú dia a dia vas veient
prop teu més damnificats per aquesta gran pandèmia global que van entrant en
aquesta morositat obligada sense que ningú hi aporti cap solució. Només ens
aporten petits flascons amb pomades per alleugerir els seus efectes, però quan
s’acaben has de tornar a demanar-ne més perquè no tens res per posar-te a la
boca. No parlem de fer cap despesa extraordinària, sinó simplement de cobrir
les necessitats bàsiques.
En aquesta mena d’economia de guerra sancionar monetàriament a la gent
serveix per ben poca cosa perquè senzillament el presumpte responsable no té
diners per pagar. Evidentment, en cas que en tingui uns pocs el que menys farà
serà satisfer aquesta partida del seu pressupost. Primer destinarà els seus
migrats recursos a abonar el pa de cada dia amb una mica d’acompanyament. Després
vindran els serveis bàsics com l’electricitat, aigua i gas. Tot seguit les
despeses del dia a dia i anar fent. En els darrers supòsits trobarem abonar una
sanció.
En el cas que embarguin el compte corrent, doncs ja serà un luxe tenir un
compte corrent amb saldo positiu al banc. Un camí que tampoc ofereix gaire
garanties d’èxit.
Evidentment si aquesta persona no pot pagar. No estem davant d’una situació
de voluntat, sinó de necessitat. Si la cosa continua i es posa aquesta persona
a la presó o similar. Llavors l’estat tindrà més problemes. El marge de
maniobra és molt minso. Com més elevada sigui la seva càrrega econòmica més
difícil serà que aquest presumpte infractor surti del seu pecat amb
l’administració.
A la rectoria d’Albinyana hi ha un llibre que correspon a la botiga de la
parròquia on els veïns dipositaven ordi i blat per estar previnguts quan no
n’hi hagués per algun motiu. Una part dels pocs beneficis se’ls quedava el
capellà per cobrir les necessitats de la parròquia. A principis de al Guerra del
Francès, principis del segle XIX, quan la gana i la misèria va conquerir les
nostres viles i ciutats, el bisbe va decidir perdonar totes les deutes i
començar de zero aquesta llista de morosos. Una solució ideal que va servir
perquè aquesta mena de banc social tornés a funcionar. Si hagués aplicat la
normativa vigent hagués estat impossible perquè la gent tornés tot el que
devia. Un exemple clar de saviesa
popular perquè donar un cop de mà als més necessitats. La cosa va
rutllar tot i perdre alguns ingressos.
Ara amb la que està caient i la que ens espera en aquests anys intentar
aplicar correctors de caràcter econòmic a molts ciutadans és com enviar cartes
als Reis Mags. Evidentment que no pagaran perquè prou feina tindran per
trampejar la cua a benestar social per demanar hora per aconseguir ajut social.
Si hem de destinar una considerable quantitat de diners perquè els cossos
de seguretat facin un seguiment d’aquestes persones també tirarem les poques
engrunes públiques en un sac foradat.
La situació és molt complicada. En comptes d’anar perseguint a la gent
perquè no pot pagar s’han d’invertir aquests diners, esforços i imaginació en
fer que tothom tingui l’oportunitat de guanyar-se les garrofes en una cosa o en
una altra. Si la roda de la nostra societat gira, tot funciona. No fa gaires
anys, figurar en una llista de morosos pública era una cosa que et podia marcar
socialment perquè no estava ben vist. Avui és el pa nostre de cada dia.
Malauradament, ho continuarà sent en els propers anys. Hem de tenir clar que el
que hem de fer es respectar les normes de bàsiques de convivència i aquelles
que no puguin perjudicar a la resta de la gent i no comportin greuges socials.
A partir d’aquí s’han de buscar altres mesures correctores per esmenar aquests morosos com obligar-los a
fer-los cursets o fer treballs socials entre molts altres que poden beneficiar
a tothom. Però això de què et sancionin amb una multa de tant en tant és més un
luxe per alguns i per altres un greuge més en la seva llarga llista inassolible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada