Una de les converses de mares és els nens i l'escola. Què si aquest profe que si aquesta escola. És una d'aqueste converses que tothom té raó i en realitat no en té ningú perquè tot depèn de moltes coses. Jo el que vull reivindicar aquí és la importància dels "enemics". Amb el temps he descobert que quan es tancava una porta se n'obrien un parell més. Hi ha persones la presència d'éssers hostils en la seva vida l'ha fet evolucionar molt positivament perquè ha fet que realitzes coses que d'altra manera potser no hagués realitzat. Els amics t'han d'ajudar, però els enemistat t'ajuden a espavilar-te a buscar-te la vida per altres móns. Amb el temps pots descobrir que s'han quedat allí i la víctima pot estar una parell de quilòmetres més lluny. Realment tenir competidors o persones hostils i que siguin de nivell és una cosa que també té les seves coses bones. Imagineu una lliga de futbol sense el R. Madrid. Doncs a la vida passa igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada