Erotisme versus pornografia

Jo des que tinc consciència sempre m'he decantat per l'erotisme de la vida per de la seva pornografia. Sempre he preferit una foto de gairell que una foto de front que no diu res. Sempre he preferit una pregunta a la resposta. Sempre he preferit els silencis a les paraules buides. Sempre he escollit una mà sense saber que s'amagava a l'altra mà. Sempre buscat més sentit en una mirada que en les paraules que van impactant contra el teu timpà. Sempre he cregut més en els homes que en els deus. Sempre he considerat més interessant parlar amb el portar d'una empresa que amb el seu director per saber que hi passa. Sempre m'agradat mirar la nevera abans que la vaixella. Sempre he preferit un poema per acabar que un poema amb dos finals. Sempre he preferit un matí de pluja que un dia soleiat. M'agrada més llegir que escriure. M'agrada més escoltar que parlar. M'agrada més caminar que corre. M'agrada més somiar que ser esclau del passat o del futur. M'agrada més la música en directe que enllaunada. M'agrada més uns ulls sense pintar que uns ulls que no saps el que s'hi amaga. M'agrada més avui que ahir, però menys que demà. M'agrada més viure que planificar el futur. M'agrada la xocolata espesa i com no, m'agrada més la lluna plena que el sol d'estiu.