Un dels problemes d'aquest país és que la gent no va al concert ni als teatres. Ens falta una cultura musical que no hem invertit a l'escola i molts cops aquests fan música perquè el que estan fent es superar una frustació dels pares que de petit volien ser músics. Ara apunten els nens a música i tots feliços, pero els nens possiblement estarien millor jugant a futbol o anant en bicicleta que aprenenet els secrets del pentagrama. L'any passat vaig conèixer a la Lucy i a l'Òscar que al jacuzzi en varen explicar els secrets de la música sense parlar de música. En ells vaig veure com era un músic tot i que no parlessim de música, ens enteníem. A través de la xarxa vaig conèixer a la Ka que aporta la part de bogeria controlada a la música. Aquest vessant d'artista que s'amaga dins seu i es pot comprovar fàcilment en els seus comentaris i en la seva manera de ser. Però la primera persona que ha posat notes i un pentagrama ha estat la genial Marian que ha convertit les paraules de l'Os i la Lucy i el toc vital de la Ka en ritmes i notes dins un pentagrama. És capaç a darrera hora del dia que vibris amb la música i que et transporti fins un altre món sense sortir d'allì. Aprens a estimar la música i a conèixer el seu propi món. Perquè nosaltres, els seus 4 alumnes, estem disposats a estar allí perquè ens agrada i ens ompla i no perquè ens obliga ningú. Nosaltres mateixos ens obliguem a gaudir d'aquesta hora que dura un instant entern. Ella des del primer dia ho ha entès. No volem concerts horteres perquè la gent digui ooooo que ho feu bé¡¡¡ per dir que en sabem molt. Es igual és un plaer que gaudirem amb qui volguem. No en sabrem mai prou perquè com això d'escriure cada dia com més escrius més ignorant et sents.
La propera fase és quan la música es converteix en una cosa normal, asídua, quotidiana, sense currículums que a vegades semblen epitafis, sense dades i dades volcades sobre un paper amb una foto ben maca que no ens diu res a la gran majoria de gent. Aquest és l'altre punt per apropar aquests sentiments a tothom i que la música no serveixi per allunyar els intèrprets de la gent. Jo vaig anar a un concert on vaig descobrir a la Silvia Marquez de la mà de l'Os i la Lucy. Allí vaig gaudir de valent veient que els sentiments es convertien en notes i et feien volar sense sortir d'allí. Jo no entenc ni un gram de música, però sé el que em fa feliç. Una dada que ja es prou important. Us convido a què conegueu a una de les persones que ha entès aquest missatge per apropar la música als oients. Una gran profesional como la copa de un pino que li agrada el shauerma com a molts de nosaltres. Per això ha aprotat el seu art musical a la majoria de nosaltres que tot i que no entenen de música, la podem veure més propera i més accessible. Només cal deixar-se portar. Aquí la teniu. Val la pena, ja ho veureu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada