Les persones per sobre de tot

La nena que collia floretes de la vora del camí mentre el resta de la família creixien en una societat de consum amb els nous invents i projectes de paper de fumar. Ella en silenci sempre collia flors de tots colors en un racó del camí sense molestar a ningú i si algú li preguntava ella li responia que estava fent un ram per posar-lo en el menjador de casa perquè tota la família en pogues gaudir. Però a casa seva no volien que es dediques a tot això i preferien que optes com la resta dels amics a buscar-se la vida en nous projectes moderns que  li omplissin el currículum de cursos i títols, però ella només anava amb el temps va aconseguir anar a casa d'una senyora gran que li ensenyava quines flors havia de collir i com s'havien de tractar per aconseguir el millor fruit. Poc a poc anava practicant a casa, però sempre amb l'oposició dels seus éssers més propers. La vida li va portar un home que va ser el pare dels seus fills. En la mateixa línia seguia d'amagat la seva afició infantil. Volia conèixer i saber que s'amagava darrera cada flor i de cada planta. Seguia els consells d'aquesta dona gran que li mostrava tot allò que calia conèixer. La seva família vivia de la vida, de  les notícies del dia i de l'actualitat. Ella en la seva empresa familiar anava fent en silenci. Anava venen els seus productes entre amics i coneguts i familiars.  No aconseguia grans diners, pero com diuen no es mes ric aquell que té molt sino aquell que gasta menys. El seu entorn va caure amb el pes del dia. La societat que prometia riquesas va acabar repartint restes de somnis i il-lusions. Ella seguia amb el seu petit taller, dia a dia buscant nous secrets i noves formules. Al final, la noia que collia floretes al costat de la vora del camí va haver de fer-se càrrec dels herois del dia a dia. Amb el seu esforç va tirar tot endavant el seu entorn ajudant a les víctimes de la societat que van apostar per fer realitat els seus somnis de plastilina. Ella que sempre havia estat al marge de la realitat dels diaris va aconeguir tirar endavant amb aquests triomfadors de paper mullat. Ara viuen feliços d'aquesta noia que ja s'ha fet gran i ensenya a la seva família el secret de les flors. Ara tots creuen en ella. Ella és el puntal de la vida i del dia i a dia i del futur. Ja no compren el diari. Ara escolten la gent del carrer com parlen de tot allò que no surt a les notícies. Ara creuen en ells mateixos i no en una societat mentidera que els ha enganyat. Ara son feliços i les flors son tan importants com els cotxes i com el sol que cada dia surt a l'horitzo. La política ja no és important. Han deixat part al valor de les persones per sobre de tot. Les persones curioses ara són el més normal i el que era normalitat ha perdut tot el sentit. La vida continua, però amb nous valors.