En el món del més enllà que està aquí les persones es poden entendre utilitzant l'art. Escoltar una melodia i nota com el cor et vibra i et batega fortament seguint un compàs. En el món del més enllà pots dibuixar móns irreals utilitzant les paraules com a excuses per dibuixar paisatges i crear i difuminar vides sobre el paisatge. L'art no te ni lògica ni coherència. És caos, no és més que això. Però aquest caos te un ordre molt noble que et fa volar allà on siguis i et canvia les coses de lloc. Una sensaciò màgica que t'empeny amunt sense haver de deixar els peus de terra. És una sensació màgica que costa entrar, però quan ets dins entrés en una nova dimensió on les notícies del dia a dia et resulten molt avorrides, quan algú et comença a exposar la seva agenda, et dediques a buscar el més profitós del seu dia a dia que molts cops no són els actes que et vol exposar amb certa glòria. És una sensació extranya, però molt interessant. Suposo que com la gent que fa esport o té alguna afició molt definida. L'art tan en la música, com l'escriptura com les manualitats converteixen l'hem en Déu i viceversa. A vegades ho busques i no trobes. A veges o trobes i no ho busques, però quan coincideixes, brutal.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada