En aquest any de crisis els descomptes han precedit a les rebaixes. Tot l'any hi ha descomptes i rebaixes. La gent no ven i alguna cosa s'ha de fer. Avui hem repassat una mica alguns dels establiments que han passat fugiserament per la història recent del Vendrell. A la baixada Sant Miquel, una floristeria que va inaugurar repartint clavells als qui hi passaven ara ja és traspassa. Una mica més amunt, una mítica tenda de bolsos que va passar a fer estètica es traspassa. Al carrer del Peix un bar mític que va comença fa uns anys i ha tingut molts amos es traspassa. A la carretera de Sant Vicenç vora el costat de finques Mercadé hi havia també una floristeria que sembla que també ha tancat. Així dia a dia. Un goteig constant de botigues en un mes de gener que serà molt dur per a moltes persones. Per això fem una carta als reis on no demanem res material sinó simplement ganes i voluntat de plantar cara a tot això. Tots els llocs de treball trotollen. El paisatge és molt gris. Els polítics viuen al seu món. Demà és dissabte i Reis i tornaran els dilluns i la crua realitat. Càritas és molt dur. La Plataforma anti Hipoteca vol feina i no vol caritat. Només ens queda la caritat en una societat que entre tots ens hem carregat. Els marroquins ja envien diners des d'allà cap aquí. Tot canvia. Un pla de pensions és com una carta als reis. Un futur incert en un present a la vora de l'abisme. La vida continua. La gent continua. Endavant. Ho aconseguirem.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada