A la vida hi ha persones que et sorprenen positivament que te les trobes per la vida per algun motiu o altre i et porten a descobrir nous camins. L'any passat a piscina vaig conèixer a dos grans músics, la Lucy i l'Òscar. Evidentment va costar un any a que fessin el primer concert al Vendrell, però això va passar a l'octubre. Avui ha estat el torn de Vilafranca. La gràcia del concert s'ha vist incrementada pel sopar. El primer cop va ser amb el Gerard Jané i la Silvia Marquez i altra gent. Avui només erem els tres músics i un servidor en un sawerma de Vilafranca. Les converses són d'aquestes galàctiques en què en una nau espaial parles de coses intranscendentals amb molt de sentit real però difuminades i sense rollos polítics que no porten enlloc. Però en poc temps pots arribar a entrar una mica en el seu microcosmos en petits detalls. Són moments que valen molt perquè et mostren la part humana del seu art en primera persona. Pots gaudir de la música, però la guinda la pots posar després al voltant d'una taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada