La crisis ha servit per baixar el preu dels juguets, baixar els preus del menús de cap d'any i de les entrades. La crisi ha servit perquè tots valorem una mica més el nostre entorn i la nostra realitat. Els nostres pares van viure la postguerra i no es queixaven perquè no havien tingut res gaire millor. Molts de nosaltres hem viscut amb més o menys intensitat el boom d'abans del 2007 i ara de cop i volta tenim un ambient de posguerra esfereidor. Abans per cada fill es cobrava 2500 euros, 600 anys de la Generalitat, una reducció d'horari pagat durant el primer any. De tot això ja no queda res. Si en comptes de tenir tants tècnics s'hagués aplicat el cuento dels que van viure la Guerra Civil, potser no haguèssim arribat tan lluny, però ara ho pagarem entre tots. Qui va fer diners, ves a buscar-lo que no el trobaràs
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada