El PSC va passar el seu calvari. Ara li toca a CiU. Aquestes formacions que són ambigües o simpliment jugen a dues o tres cartes, arriba a un punt que corren el risc de passar per mals tràngols. Fer grans mocions i discursos, per no dir res ho trobo molt bé, però a l'hora de plantejar un referèndum amb un text que pugui ser entenedor i impliqui una complicitat i un resultat ja és tot més difícil. Això de dreta i esquerra ja fa dies que no funciona, almenys en els partits que tenim. Aquí política lliberal i anar fent. Ara queda saber si creem un dispositiu perquè no robin més xalets a la costra brava d'on traurem els mossos per cobrir aquest servei especial? Si no cobrem l'euro per recepta? On traurem els diners per cobrir aquesta manca d'ingressos. Són petits detalls, però cada dia més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada