dijous, 17 de gener del 2013

Mirar endavant

En aquests moments de crisis global s'estan canviant molts valors. Ha sorgit entre la gent una mena de solidaritat amb el teu veí o parent que a vegades s'havia obviat perquè estàvem acostumats a què tot es podia comprar amb diners.Tot això ha canviat radicalment per moltes persones i coses com l'ensenyament i la sanitat que eren principis que semblaven infranqujables s'estan esquerdant dia a dia. La sanitat pública va com va i abans que es donava sortida a tothom dins les possibilitats reals, ara ja es parla que alguns tractaments pel seu cost només es poden donar a les persones amb més garantia de vida. Una cosa que s'amaga darrera d'una llarga retaila on volen demostrar que tohom és igual a la resta, quan saben que és una gran mentida. En l'escola es pot veure clarament com alguns els parents d'alguns nens ho passen malament simplement per garantir els elements bàsics per a un nen com són el menjar i el material escolar. Són moltes les coses que han canviat. Si dones un tomb pel Vendrell a mig matí pots veure com moltes persones tomben sense més ni més. No és que vagin a cap lloc sinó simplement combaten el tedi diari i la rutina i la frustració. Les administracions encara estan en uns altres temps i no han sabut afrontar la realitat, però el dia que ho hagn de fer les conseqüències seran més fortes perquè ja no es podra salvar ni els mobles. Tot plegat sembla que estem una mena de ruleta perillosa amb moltes zones perilloses on tots hi podem caure a la mínima que es bellugui tot una mica. Hi ha una sensació de negativisme que només la música, la lectura i les arts poden alleugerir una mica, però només serveixen de bàlsam. La cosa continua fent el seu camí. Hem d'intentar que no ens afecti, almenys sicologicament. Hem de mirar endavant i que la llum no s'apagui mai darrere les boires.