Avui dia 13 de gener fa exactament 20 anys que vaig iniciar la mili a Cartagena al CIM de marineria. Jo que vaig demanar Tarragona, em va tocar ben lluny d'aquí. A la mili passa com moltes altes coses que a vegades per "putejar" a la gent si tu demanes una cosa t'ofereixen la contrària. Vaig conèixer gent que volien anar a les Canaries a fer la mili i els hi va tocar Tarragona. Per tant, això és una lliço més de la vida que de tant en tant es repeteix. Evidenment no tenia ni endoll ni res. Allí vaig anar quan ja havia acabat la meva llicenciatura i havia tombat una mica pel nord d'Àfrica. Amb 23 anys i sense cap projecte seriós per tirar endavant. Nosaltres erem una mica més espavilats que els qui tenien 19 anys i no havien tombat món. Els altres els van anar fent anar caminat al cuartel, un parell o tres varem agafar un taxi, per alguna cosa erem més grans. Dins la mili era normal fer concursos d'estirar cordes, com jo era alt i fort, un sargent em va clixar. Aquí ja va començar el bon rollo amb els mandos, amb alguns. Jo tenia un punt de referència per si de cas. No era res, però ajudava una mica. Evidentment em vaig apuntar a nedar per les tardes a la piscina olímpica que teniem al cuartel. La resta havien de fer altres coses i jo i uns quants apreníem a nedar. Estar a la marina i no saber nedar era una mica ilògic. Aquí vaig aprendre alguna cosa. D'històries n'hi ha moltes. Jo recordo que em vaig passar moltes estones pintant petates dels meus companys amb lletres àrabs on hi posava el nom o t'estimo coses similars. També em vaig dedicar a dictar cartes d'amor dels meus companys a les nòvies. Allí gaudia com un nen, la veritat que omplia molt aquesta tasca. Evidentment que no sabia nedar, vaig demanar anar en un vaixell. Em va tocar un dragamines amb unes quantes cucaraches que de tant tant podries veure, eren americanes, doncs anava amb el dragamines adquirit als americans. Vaig fer uns examens i em va nomenar cabo marineria. Anar fent amunt i avall fent guardies, netejant la coberta. Per netejar els lavabos vaig utilitzar una bona estratègia. Els primers dies sempre em tocava a mi perquè era el més alt. Llavors vaig decidir oferir-me voluntari i a partir de llavors no ho vaig fer més. La seva bona consciència va sortir a la llum. Ajudava a un capità de màquines que ves per on estudiava àrab i vaig veure bé. Inclús em vaig plantejar de reenganxar-me, però vaig tornar al cap de nous mesos. Aquí hi ha moltes històries, però aquestes són quatre pinzellades del meu servei a la pàtria. Ara em vénen a la memòria molts records, però ho deixem aquí amb una foto que no és la típica i tòpica i que estic acompanyat de dos molts bons amics meus en aquells temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada