Ens estem acostumant a practicar una mena de política de fotografia sense més continguts. Una foto, un titular i anar fent. El dia a dia que no surt enlloc i que és el que costa de mantenir perquè és constant i molts cops estas picant pedra. Això ja ha passat a la història. Tant la política nacional, com la local ens estan acostumant a fer una polítca de twitter. Una foto i 140 caràcters i la resta ja no compta. Això ens mena en què en aquesta societat ja no hi ha coses fixes i constants com l'ensenyament o la sanitat de quan erem joves. Ara cada dos per tres et surten dades sobre els pacients d'un hospital, però no et diuen quants de mesos has d'estar perquè et visiti un dentista. En l'ensenyament, de tant en tant hi ha polèmiques sobre canvis de plans, però ningú sap res. És tot fum sense uan base sòlida. Abans no hi havia tantes informacions i tot anava millor. Senzillament perquè han volgut convertir la rutina en notícia. Llavors estan pervertint el sistema. Els límits els desconecs, però la realitat algun dia s'ha d'imposar sobre aquests titulars.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada