L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
diumenge, 12 d’abril del 2020
31 dies confitat i company mediàtics
Portem un mes a caseta i encara no sabem quan sortirem. El govern d'espanyol ens prohibeix sortir de casa excepte en casos justificats i per altra banda ens vol fer anar a treballar demà o dimarts. això és una cosa que no s'entèn. És una mica il·lògic tot plegat perquè demà o dimarts la gent haurà sortir per anar al curro. Alguns sectors encara estem a casa, però la majoria de gent no tindrà altre remei que anar a treballar en un país sense prou test per tothom ni prou mascaretes. És una vergonya. Esperem que la gent cumpleixi els requisits i no ens haguem d'estar fins la Fira del Pilar aquí a caseta.
De mica en mica, anem fent relacions amb els veïns. Alguns no en coneixíem i de mica en mica ens anem coneixent i saludant. Això de sortir a les 20 hores a aplaudir crea molts llaços. Per altra banda, també amb el solet que fa aquests dies ens passem alguna estoneta al balcó prenent l'aire o el sol depèn del balcó on estem.
Avui he vist la missa de Pasqua per la televisió per la 2. Estava oficiada pel Papa. Hi havia una persona a casa banc. Molt trist tot plegat. Hi ha programes de televisió com Tu cara me suena que ja reposen programes i no en poden fer de nous perquè clar estem confinats.
Una de les persones que estudiava amb mi és l'`Àlex Arenas que és professor de la Rovira i Virgili que és un dels científics que està amb tot això del coronavirus. Ell és físic i explica com ha d'evolucionar tot això segons ens comportem. Ell és un any més gran que jo i estudiava un curs abans que jo i feia anys que no sabia res d'ell. M'ha fet il·lusió que companys de l'Insti ocupin el lloc que es mereixen en la nostra societat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada