En aquestes
setmanes de confinament anem per casa
vestits amb pijama o amb xandall mentre podem veure el món a través de la
finestra de casa. Més enllà els nostres veïns de sempre que potser no
coneixíem, però durant aquest mes fins i tot amb alguns ens saludem quan ens
veiem a les vuit al balcó o a la finestra. Tornem a la convivència d’antuvi
quan tot el veïnat es coneixia i sabia també
moltes de les seves rutines. Avui en dia la modernitat ens fa viure a casa tancats en una muralla que només obrirem en
casos puntuals.
Tenim més obertes
les finestres a les xarxes socials on podem tenir més relació amb un que viu a
l’altra punta del món abans que amb el veí de dalt i que cada dijous passa
l’aspirador a les 7 de la tarda.
Fins que no
trobem una vacuna definitiva per tot això seguirem fent una vida anormalment
normal. Encara no tenim una solució a aquest virus que ens ha trastocat a tot el planeta.
De moment anem trampejant la situació amb altres fàrmacs que actuen sobre els
símptomes, però encara no podem anar directament al causant de tot això. Ens
haurem d’anar acostumant a incorporar la mascareta i els guants a la nostra
indumentària habitual. Potser algun
dissenyador modern proposarà alguna
passarel·la de la moda amb aquests elements de disseny per a les persones que
vulguin estar al dia durant aquesta situació especial.
Fa mesos que es
parla del km 0 per abastir el nostre món. Ara més que mai hem de treure el
màxim rendiment al que tenim més proper. Ara hem comprovat que si hem d’abastir
els nostre personal sanitari de mascaretes de la Xina potser una mica complicat
perquè potser arribin a Moscú abans que a casa nostra. També és una manera de
potenciar el nostre comerç més proper com s’ha demostrat en aquests dies de
confinament. Ells han aguantat la tempesta i gràcies al seu esforç hem pogut cobrir les nostres necessitats
principals. Ara són ells que ho necessiten.
Estem practicant
el KM 0 des de fa més d’un mes. Hem hagut de buscar prop del nostre habitatge el
millor supermercat, fleca i farmàcia per anar cobrint les nostres necessitats.
Fins i tot anar a l’altra punta del poble era una gosadia que no hem inclòs en
els nostres plans reals per aquest
confinament. Hem descobert alguns establiments que encara no hi havíem entrat
des de que estaven oberts, però ara hem aprofitat la seva proximitat dintre i
ens hem servit dels seus productes o serveis. Ha estat una manera de conèixer
el nostre entorn, el nostre barri. Fins ara eren víctimes de les rutines i amb
tot això s’han hagut de trencar i tornar a bastir una oferta comercial.
En aquests dies
hem gaudit de concerts, exercicis i altres aventures virtuals que ens ha servit
per conèixer els artistes que tenim a casa nostra. Aquests que tenen molt
poques oportunitats per tenir un concert com mana a casa seva perquè altres
vinguts de fora els hi ha agafat el lloc. Potser a la propera se’ls hi obriran
les portes que fins ara han trobat tancades.
En aquesta situació
excepcional el que ens lliure les verdures a casa i també les roses de Sant
Jordi ens han aportat menjar saludable i il·lusió a les nostres llars. Els
cigrons cuits de cal Camat també han vingut amb un bocí de Sant Jordi que
enguany el virus ens ha segrestat i no sabem certament quan podrem compartir el
seu esperit cultural i festiu.
Moltes històries
properes on aquests voluntaris de la Xarxa de Suport del Vendrell han aportat
el seu granet de sorra perquè tothom tingues els elements bàsics sense haver de
sortir de casa. Persones grans o amb patologies que limitaven el seu contacte
amb l’exterior.
Dates en què
podies demanar alguna petita cosa que necessitessis en els grups de whatsapp de
la comunitat. La típica tradició mig perduda d’anar a buscar un polsim de sal
just abans de sopar quan tot està ja tancat.
Petites històries
que tothom ha viscut d’una manera o d’una altra. Moments, per pintar el pis,
per arreglar coses de la casa, per fer netejar a fons la cuina i per tenir
alguna noció de piano. Després de tot això hem de seguir practicant el KM 0 per
ajudar als que tenim més a prop com ells han fet aquests dies llargs entre
parets. El Mickey i la Minnie també ens ha acompanyat per uns minuts, però aquí
també tenim propostes perquè petits i grans deixin anar un somriure sincer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada