Aquestes setmanes que estem a casa confinats hem
tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses. Potser no han entrat ni noves
dades ni coneixements en la nostra memòria, però ha estat com un master en
valors i en línies bàsiques de funcionament social. Allò que tenim al nostre
voltant que ens ha de servir per marcar unes línies d’acció en altres
esdeveniments que ens puguin acompanyar en el nostre futur.
La base de tot és que aquí cada país va a la seva.
Això de la comunitat mundial ha fet aigües per tot arreu. Tampoc ens ha servit
Europa que on cada país ha actuat d’acord amb els seus interessos, deixant de
banda la resta d’aquest famosa unió que fa anys que ens va acollir. Sembla ser
que només per temes econòmics i polítics, però per la resta el més justet.
Pel que fa a Espanya aquí tenim encara un estat
centralitzat com sempre l’hem tingut. Això de les autonomies és com un joc que
ens deixen una estoneta, però en el moment que ens pot ser útil per fer una
distribució i organització racional segons cada regió del país, doncs res. Aquí
hem d’estar sota el paraigües de la unitat d’Espanya. Encara que alguns
ministeris fa anys que són residuals més que altra cosa, quan s’han de tornar a
engegar es fa per la unitat d’Espanya que és el que interessa en el fons. No
sigui que vingui un virus i ens destrossi aquesta harmonia i concòrdia que
sempre hi hagut entre els seus pobles estimats. Aquí seguim fent el cafè
per a tots sense tenir en compte les
particularitats de cada regió i la seva situació. Tot es porta des de Madrid i
no ens despistem gaire, per això tenim les presons i les presions.
En consonància amb tot això no hi ha res que
justifiqui la presència d’un parell o tres de militars en les rodes de premsa
que a sovint ens oferia Madrid. Faltaven personal tècnic que entengui com va
això del virus o sociòlegs. No ens atacaven els veïns ni per terra, ni per mar
ni per aire. Hi ha una casta que de tant en tant s’ha de treure per demostrar
qui mana en aquest país realment encara que ens vulguin vendre aquest producte
adulterat de la democràcia i els seus derivats.
Després ve la realitat de tot plegat. Després
d’unes setmanes que la cosa ja es veia que anava conquerint territori aquí els
nostres responsables polítics no van actuar amb la rapidesa que era necessària
per parar el cop. Si que estem tots immersos en un confinament global, però
aquest s’hauria d’haver aplicat abans, recordant les escenes que es veien des
de la Xina que després van passar a Itàlia. Aquí promulgant lleis un diumenge
tot just abans de les 12 de la nit i que s’havia d’aplicar el dia següent. Tot
molt improvisat per un país moderna que havia vist com evolucionava amb un mes
de temps.
Una altra cosa que s’ha demostrat aquests dies és
que aquí el que interessa és la moratòria en el pagament d’impostos i taxes.
Aquí que durant quasi un mes moltes empreses han hagut de tancar, quan toca
pagar els autònoms no hi h demora. El dia 31 i si de cas ja en parlarem
endavant. Alguns consistoris seguint l’exemple de Madrid també han fet el
mateix amb els seus impostos. Ja veig que al final de l’any ho tindrem tot
acumulat junt amb les festes, trobades, celebracions i altres esdeveniments
ajornats per culpa d’aquest monstre.
Després tenim allò que no falla mai com és la
solidaritat humana i el caliu humà. En la majoria de municipis s’han creat
xarxes per ajudar a la gent que no hagin pogut sortir al carrer. Persones
anònimes que a través de les xarxes s’han mogut per aconseguir els elements
necessaris per aquestes persones que s’havien de quedar a la llar.
Aquest valor de la nostra societat no acostuma a
fallar mai. Ara que últimament estem vivint escenes mai vistes en aquest país
s’ha creat un sentiment comú que és una de les aportacions d’aquest segle a la
nostra història per sobre d’ideologies i creences.
Aquest és un dels valors que els més petits de
casa aprendran aquests dies de confinament. Potser no se sabran ni la llista de
reis gots i els afluents del Guadiana, però si que aprendran en primera persona
aquests coneixements que els poden ser més útils que moltes coses que
tradicionalment ens ha tocat aprendre a les escoles d’aquest país.
També hem sabut treure el màxim rendiment a les
xarxes socials i les aplicacions de mòbils destinades a les comunicacions
humanes per imatge i so. Aquestes han estat les més utilitzades aquest dia.
També hem tornat a trobar el sentit del viure en família i hem redescobert que
el telèfon de casa fix de tota la vida serveix per fer trucades com abans
fèiem, però que amb el temps hem deixat de fer.
Hem après que les armes no les porten els més
valents, sinó que aquests van amb bata blanca i amb una màscara més o menys
moderna. Petites històries que quedaran de tot això que passarà i ens en
sortirem un cop més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada